SERGUEI RAKHMÀNINOV
(Semionovo, Rússia 1873 – Beberly Hills, Estats Units 1943)

Les vespres, op. 37

(1915) – 60′

COMENTARI

per Joan Magrané

PROFUNDITAT

Serguei Rakhmàninov (1873-1943) és un compositor conegut i apreciat, sobretot entre «el gran públic» per ser autor de música d’alt voltatge expressiu i de vistós virtuosisme. En qüestió de recol·lecció d’aplaudiments, un maridatge imbatible. I és cert. Però també fou un músic que recercà endins de la música mateixa i que, sumat al seu domini absolut de l’ofici, va bastir obres d’una profunditat fascinant i d’un interès majúscul. És el cas, pel cantó rítmic (o mètric, per ser més precisos) del tremebund poema simfònic L’illa dels morts (1908) i, pel cantó de l’espiritualitat i l’austeritat, d’aquestes Vespres que avui ens ocupen.

Les vespres, op. 37 foren escrites per Rakhmàninov l’any 1915. De fet, foren escrites d’una tirada en només dues setmanes entre els mesos de gener i febrer d’aquell any. I també, de seguit, s’estrenaren el següent mes de març. L’obra va tenir un gran èxit, però la contundent instauració del nou règim soviètic –i de tot el que això va comportar a l’Església– s’acabà convertint en una mena de cant del cigne, de darrer fruit, del repertori musical religiós en aquelles terres.

La peça en si està presidida de dalt a baix per un caràcter pausat i meditatiu (sense escatimar de tant en tant una sonoritat més expansiva i ampla, oberta), i la textura dominant és l’homofonia (un trenat d’acords ressonants i harmònics) i un caràcter seriós i sever. Però això no vol dir que el compositor passés per una etapa especialment reflexiva. Cal recordar que els seus tres primers concerts per a piano els escrigué pocs anys abans i que la composició de Les vespres s’emmarca perfectament entre la creació dels dos reculls d’exuberants i abassegadors Études-Tableaux.

La influència, en l’obra d’avui, de la tradició del cant ortodox és evident en tots els sentits: pel que fa a l’ús d’una harmonia d’aire modal, el cor a cappella i la seva subdivisió en diferents veus (hi trobem moments escrits per a la clàssica disposició de cor mixt a quatre veus, però també moments a tres, a cinc o fins a onze veus, com ara en el setè moviment), l’aparició de veus solistes i la inclusió d’alguna part pensada per a baix profund que arriba a demanar de cantar fins a un si b m; és a dir, en el límit mateix de la tessitura més greu de les veus masculines (un color, d’altra banda, molt relacionat amb la música sacra ortodoxa i popular russa). També l’estructura general de l’obra segueix una ordenació que apel·la a la litúrgia: els sis primers fragments corresponen a l’hora canònica de les vespres; els vuit següents, a les matines, i el darrer, a l’hora prima.

Aquest concert s’inclou dins de la programació del Barcelona Obertura Spring Festival 2023