ALBERT GUMÍ
(Barcelona 1965)

Danses concertants

per a contrabaix solista i banda

(2023) – Estrena absoluta – 20′

1. Grotesca
2. Passacaglia 
3. Fandango 
4. Pavana
5. Burlesca

PAUSA 20′

GUSTAV HOLST
(Cheltenham, Regne Unit 1874 – Londres, 1934)

Els planetes, op. 32

(1914-16) – Arranjament de Geert Schrijvers – 55’

I. Mart, el portador de la guerra
II. Mercuri, el missatger alat
III. Venus, el portador de la pau
IV. Júpiter, el portador de l’alegria
V. Saturn, el portador de la vellesa
VI. Urà, el mag
VII. Neptú, el místic

COMENTARI

per Àlex Fernández

Durant el període d’entreguerres, la banda de música es consolidà com a proposta simfònica sòlida i alternativa a l’orquestra tradicional. En aquest procés fou decisiva la contribució d’alguns compositors britànics com Vaughan Williams, Benjamin Britten, William Walton i, sobretot, la de Gustav Holst. Del seu catàleg escoltarem hui la que potser siga la peça més emblemàtica: Els planetes.

Holst viatja a Mallorca l’any 1913 amb uns pocs amics. Quan cau la nit observen el cel i el compositor troba fascinant tot allò que té a veure amb la suposada influència de l’espai exterior en la conducta i la vida humanes. Així, a la tornada cap a Anglaterra compra llibres sobre astrologia i adquireix habilitat en la lectura de l’horòscop. Aquesta afició l’estimula i li suggereix músiques associades als planetes i als seus trets astrològics que acabaran per conformar una suite.

A Els planetes, Holst sempre juga amb un concepte clau que per a ell defineix el planeta i el deixa entreveure en els títols de cada moviment. Així, si Mart –el portador de la guerra– és la força irracional expressada per un motiu obstinato de percussió, la contundència dels metalls i un ritme de cinc pulsacions gens convencional, Neptú –el místic– representa la inestabilitat, el límit d’allò conegut fins aleshores mitjançant la manca d’una tonalitat clara. Si Mercuri –el missatger alat– va lligat a la lleugeresa amb un tempo viu i amb l’ús de l’staccatto, Saturn –el portador de la vellesa– l’associa a un tempo lent, registres greus i un desenvolupament pausat del tema principal.

Abans, però, gaudirem d’una estrena molt especial. No és gaire freqüent que el compositor d’un concert conega d’una manera tan especial el solista que l’interpretarà. «Des que, amb cinc anys, el meu fill Blai va començar a tocar el contrabaix, li escric músiques que estrenem plegats», afirma el polifacètic músic Albert Gumí. «Tenir l’ocasió de fer-ho amb una entitat de prestigi com la Banda Municipal fa d’aquesta estrena un moment molt especial per a nosaltres», assegura.

Danses concertants és un conjunt de cinc danses contrastants enllaçades sense pausa que posaran a prova la capacitat de la banda per dialogar amb el contrabaix i que es presenten farcides de cites: «A tota la partitura hi ha una bona colla de homenatges musicals que faig a peces que ens agraden a tots dos, com ara el Concert per a violoncel d’Antonín Dvorák o la cançó “Singin’ in the Rain”», confirma l’autor. El protagonisme serà, doncs, compartit entre la banda i el solista, que s’enfrontarà a reptes tècnics notables en un recorregut d’allò més personal.