VOL. I

L’OBC i el seu director titular Ludovic Morlot, especialista en repertori francès reconegut amb quatre premis Grammy, publiquen l’obra orquestral completa de Maurice Ravel en sis CD’s entre l’abril de 2024 i el desembre de 2026. El primer volum de la integral, enregistrat a la Sala Pau Casals de L’Auditori amb Mike George i Stephen Rinker –productor i enginyer de so de la BBC i del segell Chandos–, inclou tres obres incòniques del compositor de Ziburu (País Basc francès).

La precisió i el control del color orquestral de Ludovic Morlot doten aquests enregistraments d’una gran transparència, de balanços sonors milimètrics, i d’una expressivitat que ens mostren una OBC amb una gran capacitat poètica. La integral compta, a més, amb la revisió editorial de les obres completes del compositor francès: la Ravel Edition, projecte que congrega artistes com ara Bertrand Chamayou, Renaud Capuçon, François-Xavier Roth, Ludovic Morlot, George Benjamin, Kirill Karabits o Cristian Măcelaru, entre d’altres.

U

Un clarivident Jordi Savall ha dit de Bernat Vivancos: «el seu extraordinari talent i la seva profunda espiritualitat es posen al servei d’un procés d’invenció d’un nou llenguatge que, malgrat la seva complexitat i modernitat, és capaç de transmetre’ns bellesa i emoció en estat pur.»

A “U”, encarregada al 2021 per l’OBC i enregistrada en format 3D al 2022 sota la direcció del Mestre Ludovic Morlot, la gran orquestra es veu reconstituïda en tres grups diferents, afinats a 1/8 de to de distància entre ells. Així doncs, com en un mar de rics i vibrants colors, onades de textures ricament microtonals xoquen entre si. En aquesta obra, Vivancos representa un anhel, la voluntat d’aconseguir apropar-nos, de fer-nos nostra, aquella llum en l’abisme de la penombra, aquell bri d’esperança que només intuïm, oasi en el desert, i que entreveiem enmig de mil i una dificultats i espessors. La melodia delicada, finíssima, que rellueix pura, com una esquerda, en un mur d’ample so. Una “u” també com a símbol d’aquesta utopia sonora que és a la vegada una metàfora de l’eterna utopia humana: la recerca del “tu”, sigui quin sigui aquest altre.

HOMENAJE A LIGETI

Cap apassionat de les arts (en la pluralitat que aquestes representen) no pot amagar el plaer en certa manera presumptuós que suposa sentir, aparentment per a un mateix, una connexió amb l’obra d’un creador el treball del qual sembla que compta amb l’elogi i l’admiració d’un cercle selecte. Que aquest exordi vagi a col·lació de la figura i, encara més sens dubte, al catàleg de la compositora Sofía Martínez (Vitoria, 1965), poc abundant, espaiat i assaborit. Tampoc la seva presència a la xarxa és significativament prolixa; és plausible que una música com la seva no necessiti escarafalls excessius ni proliferacions digitals. En la nota biogràfica, publicada a la seva pàgina web escarida i monacal, es llegeix: «Les seves investigacions la porten a explorar els quarts de to i els glissandos lentíssims. Com en la física quàntica, el principi d’incertesa, en el qual es perden els punts de referència tradicionals de les notes i del temps. No es tracta de trobar la precisió de la nota, sinó la seva part més secreta, cap a un camí interior».

Orchestral Works

Fa mig segle la nord-americana Gloria Coates va posar en relleu la força expressiva del glissando, enarborat com a element més que autosuficient per generar espais sonors en els quals es poguessin acomodar les nostres orelles. Força anys després d’aquelles primeres experiències monotemàtiques, el 2021 la compositora Núria Giménez Comas (1980) planteja una obra com Nostàlgia of light, Yearning for…, una partitura orquestral en la qual, d’una altra manera, amb un altre procedir, torna a posar en primer terme aquest lliscament característic d’unes notes a unes altres, en una successió ràpida. El glissando és un gest netament contemporani, de vegades fins i tot una targeta de presentació, un univers en si mateix utilitzat en entorns dissímils pels creadors més excel·lents de la segona meitat del segle xx. En aquesta ocasió, el valor de la compositora gironina que centra aquestes línies és haver-lo integrat en el context d’una orquestració “lluminosa”, segons les seves paraules; per ser més gràfics, i malgrat el risc que soni excessivament poemàtic, ‘mediterrània’ afegirem.

ORCHESTRAL FOLKSONGS

L’amor de Robert Gerhard per Catalunya, per les seves tradicions culturals i per la seva música popular, van nodrir la seva creativitat al llarg de gran part de la seva vida artística. On això es va fer més palès va ser en les seves Cançons populars catalanes.

Per commemorar el centenari del naixement del seu mestre Felip Pedrell, Gerhard va compondre el Cançoner de Pedrell, el ‘ram de flors silvestres per a la tomba de Pedrell’, tal com el descrivia.

La soprano Núria Rial i el director català Francesc Prat s’uneixen a l’OBC per oferir una acurada versió d’aquestes cançons tradicionals per a orquestra.

LA DONNA

La música de Cassandra Miller ha estat descrita per Alex Ross com “immensament bella i immensament inquietant”, i per The Observer com “generosa, atractiva i diferent a qualsevol altra música”. El seu Duet per a violoncel i orquestra va ser aclamat per The Guardian com una de les “millors obres de música clàssica del segle xxi”.

Cassandra Miller és una compositora canadenca establerta a Londres. Les seves obres escrites exploren la transcripció com a procés creatiu i el cant automàtic com a material compositiu. La Donna és un encàrrec de L’Auditori per a l’OBC.

IN LUCE PRAESENTI

“Hi ha poca música tan delicada i evocadora com la de Miquel Oliu. Domini dels materials, forma extraordinàriament fluïda, imatges poètiques penetrants, silencis profunds i capacitat comunicativa excepcional: un compositor brillant.” Així presenta la música de Miquel Oliu el compositor Ramon Humet.

Miquel Oliu va guanyar el prestigiós Premi de composició Reina Sofia Music Prize l’any 2015. In Luce Praesenti, encàrrec de L’Auditori estrenat per l’OBC i Juanjo Mena l’any 2021, evidencia un univers sonor ple de detall i subtilesa. Amb una orquestració plena de reminiscències franceses, l’obra traça una estructura clara i neta, sense artificis o elements que cerquin contradiccions en el seu desenvolupament formal.

HYMN AT TWILIGHT

Hymn at Twilight (2019) és un encàrrec de la BMB al mestre anglès Philip Sparke (Londres, 1951). Amb aquest “Himne al crepuscle” del mestre Sparke, un dels compositors més interpretats en els programes bandístics d’arreu del món, ens trobem davant d’uns pentagrames d’intimitat crua, en què la paleta de colors bandístics es desenvolupa de manera extraordinària per crear ambientacions plenes de llum i de sensibilitat sonora.

URBAN LANDSCAPES

Symphony No. 3 “Urban Landscapes” op. 55 (2020) va ser estrenada per la BMB durant la temporada 2020-2021. L’obra del director i compositor suís Franco Cesarini (Bellinzona, 1961) destaca per una gran versatilitat estilística amb un tret ben definitori: l’artesania creativa a partir d’elements primaris que serveixen de nexe d’unió al llarg de les seves estructures. En la seva Tercera Simfonia, subtitulada “Paisatges Urbans”, vol fer un homenatge a la Ciutat del Vent, Chicago, barrejant estils propis de la música nord-americana del segle xx (Gershwin, Copland, Reed) al servei d’aquest propòsit d’unitat temàtica que tant el caracteritza..

VÉRTIGO Y LLAMA

Vértigo y llama (2018) es podria definir com una proposta sonora a partir de la deconstrucció de diferents materials sonors preexistents per donar-los un ús nou. El seu autor, José Miguel Fayos-Jordán (Chella, 1980), és tota una figura emergent de la creació musical actual, la seva recerca constant en aquest aspecte ha generat diverses propostes musicals com la que presentem avui, en què els versos del mexicà Octavio Paz es barregen amb cites del Llibre Vermell de Montserrat i produeixen una deconstrucció d’espectres harmònics al llarg de tota la composició.