Repertori
1r concert
CrossingLines
José Mora: Restos de Puente (2022) – Estrena mundial. Encàrrec de Barcelona Creació Sonora (35′ aprox.)
José María Sánchez-Verdú: Machaut-Architekturen (2003-2005) – Selecció (15’ aprox)
2n concert
FRAMES Percussion i COSMOS QUARTET
Rebecca Saunders: Dust III per a sis percussionistes (2018-2021) – Selecció (25′ aprox.)
Montserrat Lladó: Ariel (2022) – Estrena mundial. Encàrrec de Barcelona Creació Sonora (25′ aprox.)
Artistes
FRAMES Percussion
Ferran Carceller, Sabela Castro, Ramon Gardella, Dani Munarriz, Rubén Orio i Miquel Vich, percussió
Itziar Viloria, electrònica en viu
Cosmos Quartet
Helena Satué i Bernat Prat, violí
Lara Fernández, viola
Oriol Prat, violoncel
CrosssingLines
Patricia de No, flauta
Antón Seijas, clarinet
Tere Gómez, saxos
Noé Rodrigo, percussió
Lluïsa Espigolé, piano
Bernat Prat, violí
Oriol Prat, violoncel
Francesc Prat, director
Pablo Carrascosa Llopis, sintetitzadors i direcció artística
Programa
Una exploració micrològica del so.Dust (Pols) representa bé el treball de Rebecca Saunders per dos motius: d’una banda, el seu interès per l’escriptura de Beckett pensada des de la composició (per a la peça es basa en dues cites, una de L’Innombrable i una altra de That Time, de l’escriptor); de l’altra, per l’exploració micrològica dels sons. La pols és com una “membrana” que es col·loca sobre els objectes, i és des d’allà, des d’aquesta “cosa sense paraules en un espai buit”, des d’on ens proposa escoltar. Interessat en la interacció entre cultures, espais, arts i temps, a Machaut-Architektur (Machaut-Arquitectura) Sánchez-Verdú parteix de la Messe de Nostre Dame (Missa de nostra senyora) de Guillaume de Machaut i porta al llenguatge contemporani algun dels seus elements, com la construcció de “columnes sonores” als instruments —tal com es feia en l’àmbit vocal— o prenent les repeticions rítmiques (talea) com a element d’estructuració. Les dues peces dialogaran amb les dues estrenes. La música de Montserrat Lladó, d’una banda, es caracteritza per la recerca d’intenses capes textuals sonores, i certament fosques en força ocasions; i la de José Mora, de l’altra, es desplega en una escriptura concisa que en reflecteix l’aproximació personal i imaginativa a la composició.