Repertori
Magnus Lindberg: Kraft per a sis solistes, orquestra i electrònica (1985) 31′
György Ligeti: Lontano (1967) 12’
Artistes
Orquestra simfònica de l’ESMUC
Solistes:
Álvaro Ayuso, percussió
Íñigo Dúcar, percussió
Xavier Castillo, clarinet
Anssi Karttunen, violoncel
Magnus Lindberg, piano
Ernest Martinez-Izquierdo, director
David Poissonier, enginyer de so
Programa
Que un so soni específicament com ho fa s’explica a través de l’espectre d’harmònics. És a dir, els sons no generen una única ona, sinó una suma de les ones, encara que la nostra oïda no sigui capaç de percebre’n, en general, el conjunt. Tot i això, la física acústica ens permet estudiar aquesta complexitat que constitueix l’especificitat del so a partir de la seva espacialització; per exemple, a partir de l’anàlisi espectroscòpica. Ligeti es basa en la “cristal·lització harmònica”, un procés de pensament harmònic intervàlic que difereix de l’harmonia tradicional. A través de laberíntiques textures intervàliques, Ligeti crea una complexa xarxa sonora polifònica, “el que és a la partitura és polifonia, però el que se sent és harmonia”, explica.
Sobre sons i espai versa també Kraft: el treball compositiu intenta adonar de la “força” (com presenta el títol), del “poder del so”, sense atendre tant el timbre específic de cada instrument com la massa sonora. A més a més, proposa jugar amb l’escolta lineal que suggereix la construcció dels auditoris. A aquest efecte, s’amplifica els solistes, i el seu so es difon per la sala. Així mateix, diversos grups instrumentals es distribueixen a diferents llocs de l’espai.