Machaut-Architekturen

Dust (Pols) representa bé el treball de Rebecca Saunders per dos motius: d'una banda, el seu interès per l'escriptura de Beckett pensada des de la composició (per a la peça es basa en dues cites, una de L’Innombrable i una altra de That Time, de l'escriptor); de l'altra, per l'exploració micrològica dels sons. La pols és com una “membrana” que es col·loca sobre els objectes, i és des d'allà, des d'aquesta “cosa sense paraules en un espai buit”, des d'on ens proposa escoltar. Interessat en la interacció entre cultures, espais, arts i temps, a Machaut-Architektur (Machaut-Arquitectura) Sánchez-Verdú parteix de la Messe de Nostre Dame (Missa de nostra senyora) de Guillaume de Machaut i porta al llenguatge contemporani algun dels seus elements, com la construcció de “columnes sonores” als instruments —tal com es feia en l'àmbit vocal— o prenent les repeticions rítmiques (talea) com a element d'estructuració. Les dues peces dialogaran amb les dues estrenes. La música de Montserrat Lladó, d'una banda, es caracteritza per la recerca d'intenses capes textuals sonores, i certament fosques en força ocasions; i la de José Mora, de l'altra, es desplega en una escriptura concisa que en reflecteix l’aproximació personal i imaginativa a la composició.