Mamemi… Mozart!

PROJECTE EDUCATIU

Mamemi… Mozart! convida als infants a conèixer la persona de Mozart, les seves obres i el món en el qual ell va viure.

Per Mozart fer música es convertia en un joc, la seva creació es produïa sovint en moments de diversió, i així nosaltres us presentem les seves obres en aquest àlbum: hem jugat amb elles, les hem apropat a estils musicals propers a la nostra època, i ens han aportat el gaudi durant la seva creació i en l’escena.

Us oferim que els infants tinguin les ganes de ser petits “Mozarts”, que puguin crear i experimentar sons i ritmes, tot cantant, tocant instruments i en definitiva gaudint sempre de la música!

Direcció musical i arranjaments
Eduard Iniesta

Direcció d’escena
Pablo Paz

Direcció pedagògica
Núria Gibert

1. Gallimathias musicum, n. 5, KV. 32, «Pastorelle»

Instruments: flügelhorn, acordió, violí, mandola, veu, clarinet baix i cascavells

Aquesta obra va ser escrita per Mozart quan tenia 10 anys, i si escolteu bé, en el nostre arranjament sentireu el so d’uns cascavells que, amb el seu ritme, ens recorden els llargs viatges que va fer el compositor des de molt petit, dins de carruatges tirats per cavalls. Els cavalls sovint duien al llarg del cos unes cordes amb cascavells, i la música que sentim ens convida a fer un petit recorregut, com si fóssim els passatgers del carruatge. Esteu preparats? Doncs comencem.

Iniciem el trajecte caminant en sentir el so dels cascavells, i no parem fins que els deixem de sentir, perquè quan els cascavells dels cavalls deixen de sonar vol dir que ens hem d’aturar per descansar, i quan els tornem a sentir reiniciem la marxa fins a sentir el ritardando de la melodia, que ens recorda que arribem al final del viatge. Això ens indica que hem d’anar caminant més a poc a poc, fins a aturar-nos del tot.

Si teniu cascavells, podeu acompanyar el trajecte fent-los sonar. Però… alerta! Quan fem el descans no es pot sentir el so dels cascavells!

2. Le nozze di Figaro, KV. 492, «Non più andrai, farfallone amoroso»

Instruments: veu, violí, acordió, clarinet baix i tzouras

Les obres de Mozart sovint es representaven dins de grans palaus. Mira la il·lustració i imagina que ets una d’aquestes dones. Com podien caminar amb aquestes faldilles? Ara, si ja et sents com una de les cantants, prepara’t a caminar tot seguint la melodia que canta la soprano i la música que l’acompanya, amb l’elegància i els moviments pomposos propis d’aquella època.

1. Gallimathias Musicum, n. 5, KV. 32 “Pastorelle”

2. Le Nozze di Figaro, KV. 492 “Non più andrai, farfallone amoroso”

3. Die Zufriedenheit, KV. 349

Instruments: mandolina, acordió, veu, flügelhorn, violí i clarinet baix

Aquí us presentem sis dels instruments que ens acompanyaran en la major part de les obres. En primer lloc sentirem la mandolina, i tot seguit l’acordió; després, la veu de la cantant que fa el tema, i a partir d’aquí… compte! Pareu bé l’orella, perquè van apareixent els altres instruments al final de cada intervenció de la cantant, en aquest ordre: flügelhorn, violí i clarinet baix. Us convidem a aixecar la mà cada vegada que sentiu l’entrada d’un instrument diferent.

4. Concert per a piano n. 21, KV. 467, «Andante»

Instruments: veu, violí, clarinet baix, flügelhorn, acordió i arxillaüt

L’arranjament que hem fet d’aquesta obra, en estil «blues», ens trasllada a un ambient lluny de l’època de Mozart, però de segur que molt proper a la seva ment juganera, i ens convida a ballar i a moure’ns. Us animem a fer-ho amb tot el cos, per experimentar la delicadesa dels canvis melòdics dels instruments de vent i el seu diàleg amb la veu i el violí. Abans d’escoltar la peça, per situar-vos en l’ambient adequat, mireu la il·lustració. Ara sí que esteu preparats!

Ah! Però, abans de començar, algú de vosaltres ha vist Mozart a la il·lustració?

5. Sonata per a piano n. 11, KV. 331, «Alla turca» (fragment)

Instruments: veu, clarinet baix, flügelhorn, acordió, arxillaüt i darbukka

Amb aquesta sonata, Mozart ens acosta als costums, els sons i els ritmes del món turc. A la societat vienesa d’aquella època li agradava l’estil turc, i nosaltres, amb aquest arranjament, ens hem apropat encara més a aquesta influència. El ritme de la darbukka (instrument de percussió oriental) ens acompanya en un viatge per terres turques, mentre l’acordió ens evoca els moviments característics d’una ballarina oriental. Agafeu uns sonalls o una pandereta i seguiu el moviment com si fóssiu una d’aquestes ballarines.

6. Die Zauberflöte, KV. 620, «Dies Bildnis ist bezaubernd schön»

Instruments: xerrac i clarinet baix

Aquí tenim un nou instrument gens comú: el xerrac (serra musical). El seu timbre recorda el xiulet del vent o una misteriosa veu de dona. El clarinet baix fa la introducció del tema i, a continuació, el xerrac interpreta la seva melodia damunt les notes greus del clarinet baix. La diferència pot consistir en un joc de moviments: amb el clarinet baix podem fer un moviment feixuc, però discret i suau, i amb el xerrac podem fer voleiar un mocador o els braços com si fossin plomes que es mouen impulsades per l’aire.

7. Die Zauberflöte, KV. 620, «Wie stark ist nicht dein Zauberton»

Instruments: veu, xerrac, flügelhorn i guitarra

Aquí els instruments protagonistes són la veu i el xerrac. Junts comuniquen la sensació d’escoltar una cançó de bressol. El text original ens parla del bell so de la flauta; en aquest cas, és el so del xerrac. Us convidem a bressolar els més petits, i que aixequin els braços enlaire cada vegada que sentin el xerrac.

8. Variacions sobre el tema Ah, vous dirai-je, maman, KV. 265 (cançó popular El gall Quiquiriquí)

Instruments: veu, violí, guitarra acústica, clarinet baix, flügelhorn i xerrac

Aquesta melodia tan coneguda per nosaltres («Cada dia al dematí…») és una cançó popular infantil de molts països d’Europa i, per tant, es canta en molts idiomes. Mozart segurament la va sentir i la va cantar de petit, i s’hi va inspirar per fer una obra amb variacions per a piano.

En aquesta versió, sentim l’ambient d’una granja, la veu que canta la cançó i els instruments que, tot acompanyant-la, fan improvisacions sobre la melodia i creen l’ambient propici per a un despertar agradable. I, per si us animeu a cantar-la, aquí teniu la lletra. La podeu cantar mentre amb la mà simuleu la cresta del gall. També podeu fer veure que dormiu i que amb el cant del gall us desperteu per treure-us la mandra de sobre:

«Cada dia al dematí canta el gall Quiquiriquí,
i la gent mig adormida es desperta de seguida.
Cada dia al dematí canta el gall Quiquiriquí.»

9. Eine kleine Nachtmusik, KV. 525, «Rondeau. Allegro»

Instruments: petar de dits, flügelhorn, violí, acordió, clarinet baix i mandola

Sentim un fragment d’aquesta obra a ritme de «swing». Al començament, els músics fan petar els dits, i us animem a acompanyar-los seguint el ritme mentre el violí fa la melodia. En acabar el tema, els músics ens sorprenen amb improvisacions sobre diferents sons. Potser us recorden els sons d’una selva?

Però hi ha un instrument que no segueix aquest joc i es manté impassible, fent sempre el mateix ritme i els mateixos sons (ostinato musical). Sabeu de quin instrument es tracta? Observeu la il·lustració, a veure si descobriu aquest instrument. I Mozart? El trobeu?

10. Minuet en fa Major, KV. 2a

Instruments: violí, acordió i bağlamá 

Com indica el títol, ara sentim un minuet, una forma musical en compàs 3/4 que es ballava als grans salons a l’època de Mozart. Aquí, el so dels tres instruments ens recorda els moviments mecànics de robots i de ninots autòmats, de manera que us convidem a convertir-vos en un d’ells i fer els seus moviments característics tot seguint la música.

11. Concert per a piano n. 17, KV. 453, «Allegretto»

Instruments: flügelhorn, violí, acordió, clarinet baix i guitarra

Aquí, el fragment del moviment «Allegretto» del concert per a piano s’ha convertit en un joc entre dos instruments, el violí i l’acordió, acompanyats pel clarinet baix i la guitarra. El violí presenta el primer tema (A) i el repeteix dues vegades; després, l’acordió agafa el protagonisme i presenta un segon tema (B) més relaxant, que comparteix amb el violí. Fixeu-vos-hi bé: el tema B també el sentim dues vegades. Tot seguit, sembla que el violí vulgui començar un altre cop el primer tema, però no és així, sinó que ens porta al final de l’obra.

Us proposem que, amb el tema A, camineu per l’espai; amb el B, quiets, bellugueu els braços, i a la part final, torneu a caminar acompanyant amb el cos els acords, fins a acabar del tot aturats.

12. Die Zauberflöte, KV. 620, «Schnelle Füsse, rascher Mut» (cançó Les campanes)

Instruments: veu, violí, clarinet baix, glockenspiel i tzouras

A La Flauta màgica, Mozart ens dona a conèixer el glockenspiel. Un dels seus personatges, Papageno, el toca en un moment de perill, aconseguint que els seus enemics, Monostatos i els esclaus, es posin a cantar i a ballar i com per art de màgia Papageno i Pamina es lliurin d’ells. El text original ens parla del so d’aquest instrument, i nosaltres us posem la lletra perquè la pugueu cantar:

«La campana ja sona,
la campana, ding, ding.
La ra la, la la…
El seu ding tan alegre,
el seu ding tan suau.
La ra la, la la…
Com m’agrada sentir-la,
no hi ha res millor.
La ra la, la la…»

13. Eine kleine Nachtmusik, KV. 525, «Romance. Andante»

Instruments: trompeta (amb sordina), acordió, violí, tzouras i clarinet baix

Aquí sentirem un fragment de la Petita serenata nocturna. Aquest moviment constitueix una de les expressions més relaxants de l’obra. En el nostre arranjament sentim la melodia interpretada primerament pel tzouras i després per la trompeta amb sordina. Tots dos instruments ens conviden a relaxar-nos, de manera que tanqueu els ulls i deixeu-vos bressolar per la melodia.

14. Eine kleine Nachtmusik, KV. 525, «Allegro» (La cançó dels Mamemi!)

Instruments: flügelhorn, violí, acordió, clarinet baix, veu i guitarra

Aquí tenim la nostra cançó! L’Eduard, el nostre arranjador musical, amb l’«Allegro» de la Petita serenata nocturna de Mozart ha escrit la lletra de La cançó dels Mamemi!.

Ens agrada molt cantar-la, i aquí teniu la lletra perquè ens pugueu acompanyar:

«Ja és aquí la cançó dels Mamemi!
La que més m’agrada cantar a mi.
Ma, ma, ma, mi, ma, ma, me, mi.
Ma, mi, ma, ma, me, mi.
Ma, mi, ma, ma, ma, ma, me, ma, me, mi.
És difícil dir d’un seguit,
sense errors, la cançó dels Mamemi.
És molt divertit, és un joc.
Qui no el sàpiga que aixequi el dit.
Ja és aquí la cançó dels Mamemi!
La que més m’agrada cantar a mi.
Ma, ma, ma, mi, ma, ma, me, mi.
Ma, mi, ma, ma, me, mi.
Ma, mi, ma, ma, ma, ma, me, ma, me, mi.
Ma, me, mi.
Ma, me, mi.
Ma, me, mi»

15. Sonata per a violí en mi menor, KV. 304, «Minuet»

Instruments: glockenspiel, violí, guitarra i clarinet baix

La forma musical del minuet té l’origen en una dansa francesa amb mètrica ternària, ballada per parelles i que es caracteritza per uns moviments lents i galants. Aquí, la intervenció del glockenspiel li endolceix el caràcter. Aquest instrument és el primer que interpreta la melodia, acompanyat de la guitarra; després, hi entra el clarinet baix aportant els greus, i a continuació s’hi incorpora el violí, que recull la melodia.

Us animem a ballar aquest minuet en parelles, agafats de la mà, i que aneu caminant tot puntejant ara un peu, ara l’altre. Encomanats de l’elegància i la lentitud de la música, deixeu-vos transportar fins als balls dels grans palaus de l’època que va viure Mozart.

A la il·lustració surten dibuixats tots els instruments que hi intervenen. Els sabeu identificar?

16. Divertimento n. 4, KV. 439b, «Allegretto»

Instruments: violí, flügelhorn, acordió, guitarra acústica, clarinet baix i joguina musical

El divertimento és una forma musical d’estil desenfadat i alegre, i en aquesta versió s’ha convertit en una festa plena de moviment i alegria. Hi trobem diferents moments: en el primer, els instruments s’acompanyen de picaments de mans, i us convidem a fer el mateix. El moment següent, quan el violí toca una melodia més relaxada i melangiosa, el podem acompanyar fent una volta de 360 graus sobre nosaltres mateixos amb un moviment lent. A continuació, sentim els instruments acompanyats d’un so com de picar fusta, oi? És la joguina musical! Us animem a acompanyar aquest so amb dos pals de fusta o dos estris de cuina de fusta. Alerta! Cal parar quan ho fa l’instrument!

A partir d’aquí, es repeteixen els moviments. Vinga, a gaudir del divertimento!

17. Allegro en do Major, KV. 9a

Instruments: flügelhorn, acordió, guitarra, clarinet baix i darbukka

Aquí es juga amb els accents rítmics. La melodia és interpretada pel flügelhorn, i la resta dels instruments toquen canviant l’accent rítmic. Aquesta combinació, així com el ritme marcat per la darbukka, ens transmeten una sensació d’inquietud i de neguit, però alhora una mica còmica. És com si cada instrument, siguin quines siguin les seves característiques tímbriques (so lleuger, so pesant…), tingués pressa per arribar al final de l’obra. Podeu seguir el moviment d’un d’ells? Escolliu-ne un i a veure si el manteniu durant tota l’estona!

18. Allegro en si bemoll Major, KV. 3

Instruments: flügelhorn, acordió, violí i clarinet baix

Aquesta obra, tal com indica el seu moviment («Allegro»), és alegre i ens convida a jugar. Sembla que el flügelhorn i el violí juguin entre ells, i l’acordió i el clarinet baix fan l’acompanyament de les seves melodies.

Escolteu amb molta atenció el clarinet baix, amb un timbre més greu, que fa un obstinat rítmic de negres. El podeu acompanyar picant amb les mans damunt la taula? Si les alterneu ara una, ara l’altra… sembla que les mans caminin! I si voleu, també podeu provar de seguir l’obstinat tot caminant!

19. Don Giovanni, KV. 527, «La ci darem la mano»

Instruments: acordió, veu i cor, violí, guitarra i clarinet baix

Aquesta cançó és un duet de l’òpera Don Giovanni. La melodia és dolça i seductora, com el seu protagonista. El títol, traduït, diu: «Allí ens donarem la mà». Així que us convidem a agafar-vos de les mans, seguir la melodia mentre us balancegeu a una banda i a l’altra, i cantar acompanyant la veu quan fa: «La la ra ra ra ra ra».

20. Komm, lieber Zither, komm, KV. 351

Instruments: veu, flügelhorn, acordió, mandola, clarinet baix i percussió vocal

Aquesta obra de Mozart és una cançó (lied), en versió original en alemany, però aquí, en lloc d’acompanyar-la un instrument de teclat, com era habitual a l’època, sentirem que l’acompanyen altres instruments. La introducció la fa la mandola (instrument de corda), i amb la veu s’incorpora una percussió poc habitual. Sabeu de què es tracta? Són ritmes vocals. Us proposem que jugueu amb la veu a fer diferents ritmes vocals, i que acabeu acompanyant els que fan els músics del nostre concert.

21. Concertone per a dos violins i orquestra, KV. 190, «Andante grazioso»

Instruments: cor, veu, flügelhorn, guitarra acústica, acordió, guitarra, clarinet baix i bendir fregat

Aquesta obra representa el comiat del nostre concert, amb una melodia dolça, tranquil·la i una mica nostàlgica. Volem que us fixeu en les veus, que fan la melodia sense cantar una lletra amb significat. Fan ressonàncies i vocalitzacions! Canten dient «Ah…» i «Mmm…». Us animem a cantar cançons populars que coneixeu, com ara Plou i fa sol o El Gegant del Pi, substituint la lletra per «Ah…» i «Mmm…». I per què no fer altres vocalitzacions? Endavant, petits Mozarts!