ALEXANDER KOSMICKI
(França 1978)

Danse Satanique

(2015) 11’

FERRER FERRAN
(València 1966)

Te Bon e Paiporta

Concert per a trombó i banda

(2008) 20’

I. Sant Jordi
II. Aroma d’Azahar
III. Festa al barranc

PAUSA 20’

BERT APPERMONT
(Bilzen, Bèlgica 1973)

Simfonia n. 1 “Gilgamesh”

(2003) 28’

I. Gilgamesh en Enkidu
II. Battle of Titans
III. Adventures in the Forest
IV. Journey tot Utnapishim

CLARINETS José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Àngel Errea / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Laia Santamaria* / Clara Vilanova* / Ferran Garcerà* / Jordi Iznardo* / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Carme Arrufat / Paula Martínez, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Laura Guasteví*, contrafagot TROMPES Oleguer Bertran, solista / Claudia Cobos, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* / Joel Fons* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / Pedro Rodríguez Andrés* TUBES Toni Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Daniel Munariz* / Miquel Vich* ARPA Laura Boschetti* PIANO Jordi Farran*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGADA DE LA BANDA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

* Col·laborador/a

COMENTARI

per Àlex Fernández

Enguany, la Banda ret homenatge al compositor Bert Appermont, un dels baluards del repertori bandístic. El zenit de la commemoració arribarà el 14 de maig amb l’estrena de Trencadís, obra encarregada per la formació barcelonina al mestre belga inspirada en cançons populars catalanes. Avui, però, sentirem un dels títols que el van situar en l’escena internacional: la simfonia dedicada a l’Epopeia de Guilgameix.

És probable que Uruk es trobe entre els avantpassats més antics que coneixem de les nostres ciutats. Construïda en terres annexes al riu Èufrates, no gaire lluny de la desembocadura, Uruk fou el primer bastió de la civilització sumèria, la més antiga amb escriptura i llengua pròpia que es coneix. Del llarg llistat de reis sumeris, sens dubte el més rellevant fou Guilgameix, cèlebre per la llegenda que l’envolta: una història condensada en antiquíssimes tauletes d’argila i que recull l’Epopeia de Guilgameix.

Sobre aquest gran poema, Appermont construeix l’obra central del programa. A l’inici se’ns presenta Guilgameix i Enkidu, personatge amb aparença humana i salvatge. El segon moviment ens conta la lluita que mantenen aquestes dues forces sobrehumanes i com, finalment, acabaran aliant-se. A continuació, marxaran cap al bosc per matar el dimoni anomenat Humbaba i per últim, al darrer i quart moviment, els herois s’embarcaran en un viatge per mar per trobar el savi Utnapixtim, amb l’objectiu que els revele el secret de la immortalitat.

Abans d’aquest viatge ancestral, tindrem ocasió d’endinsar-nos en una de les partitures d’Alexandre Kosmicki impregnada de les essències de l’impressionisme francès: Danse satanique. El gust pel misteri, pels temes fantàstics i mitològics, una harmonia complexa i una barreja de cèl·lules rítmiques ben guarnides amb uns colors espectaculars són els ingredients d’aquesta obra, un encanteri demoníac.

Just abans del descans, el protagonisme recaurà en el trombó gràcies a l’obra concertant del programa. Una composició dedicada a Christian Lindberg que fou encarregada per la xicoteta ciutat de Paiporta, propera a València i on el seu autor, Ferrer Ferran, dirigí durant vint anys una de les seues bandes de música. Així, els compassos inicials fan referència als orígens de la vila i a la conquesta cristiana; el segon temps, lent, és un passeig pels seus camps de tarongers, i l’últim moviment, festiu i contundent, ens parla del barranc que divideix el municipi en dues meitats i que representa un lloc de trobada. En definitiva, un concert de lluïment amb seccions plenes de lirisme.