MICHAEL DAUGHERTY
(Iowa, Estats Units 1954)

Of War and Peace

per a banda simfònica

(De guerra i pau) – (2017) – 14’

I. War (Guerra)
II. Peace (Pau)

IDA GOTKOVSKY
(Calais, França 1933)

Poème du feu

(Poema de foc) – (1978) – 14’

PAUSA 20’

FRANCISCO GUERRERO MARÍN
(Linares, Espanya 1951 – Madrid, Espanya 1997)

Anemos C

per a ensemble de vents i percussió

(1979) – 8’

IGOR STRAVISNKY
(Lomonsòsov, Sant Petersburg 1882 – Nova York, Estats Units 1971)

L’ocell de foc

(versió 1919) – 22’

I. Introducció
II. Dansa de l’ocell de foc i variació
III. Ronda de les princeses
IV. Dansa infernal del rei Kastxei
V. Cançó de bressol
VI. Final

CLARINETS Manuel Martínez, solista / José Miguel Micó, solista / Joan Altadill / Eduard Betes / Àngel Errea / Joan Estellés / German Guillén / Montserrat Margalef / Toni Santos / Joan Tormo / Alexandre Escrivà* / Ferran Garcerà* / Jorge Iznardo* / Clara Vilanova* / Javier Vilaplana, requint / Alejandro Castillo*, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix · SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Ernest Orts*, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton · FLAUTES Paula Martínez / Marina Comes* / Maria José Orero* / Severine Rospocher* / Ana Belén Sánchez*, flautí · OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès · FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera / Laura Serra*, contrafagot · TROMPES Jordi Guasp*, solista / Jordi Pascual*, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata · TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / José Joaquín Salvador / Susana Marco* / Javier Rodríguez* · TROMBONS Emilio Almenar, solista / Emilio Bayarri, solista / Francesc Ivars / Francisco Palacios, baix · BOMBARDINS Adrià Cisneros* / Oscar Brau* · TUBES Francisco Javier Molina, solista / Toni Chelvi · CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero* · TIMBALES Ferran Carceller, solista · PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Miquel Vich* / Mario Garcia* · ARPA Laura Boschetti* · PIANO Ester Lecha*

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGADA Montserrat Margalef
ARXIVERA Paula Alonso
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

* Col·laborador/a

COMENTARI

per Àlex Fernández

Quatre perfils ben diferents van posar el focus en les possibilitats que oferien els instruments de vent i la percussió. Un passeig del més recent al més llunyà per molts dels moviments musicals sorgits durant els segles XX i XXI.

Michael Daugherty personifica l’èxit del repertori americà per a banda en l’actualitat. Un dels músics amb més encàrrecs del panorama estatunidenc i autor d’un estil eclèctic que beu de la tradició romàntica i postromàntica. Of War and Peace tracta una dicotomia en plena vigència: la tragèdia que representa la guerra, tèrbola a la primera part de la partitura, i la pau, un raig d’esperança, a la segona meitat. Aleshores sorgeix un interrogant: és possible traçar un camí cap a la pau –i en contra de la militarització i creixent despesa en armament– a Ucraïna i Gaza?

Com tantes altres artistes que han protagonitzat la història de la humanitat, Ida Gotkovsky és un d’aquells noms oblidats que mereixen molt més reconeixement. Gotkovsky ha contribuït de manera decisiva a fer avançar el repertori per a banda des de la tradició vers un llenguatge contemporani i és, a més, una dona pionera en l’acceptació de l’orquestra de vent com a vehicle natural per transmetre les seues idees musicals. Poème du feu gira entorn de les cerimònies i dels ritus al voltant del foc, amb passatges rítmics força contundents i d’altres més melòdics que recorden Ravel, Hindemith o Messiaen.

Contava Paco Guerrero que el seu mestre, l’organista de la catedral de Granada Juan Alfonso, feia una sàvia reflexió quan li presentava l’esbós d’una nova peça: «no entenc absolutament res del que has escrit, però et conec i si ho has fet d’aquesta manera és perquè hi ha alguna raó al darrere». A Anemos C –la tercera de les obres del cicle Anemos ipertanyent a l’època de joventut del compositor– treballa amb tempos lents i sonoritats contínues. Els catorze instrumentistes que la interpreten es divideixen en quatre grups de tres –dues fustes i un metall– i un grup de dos percussionistes. Una obra d’extrema dificultat que, en ser executada, requereix una precisió mil·limètrica.

L’ocell de foc va ser la primera mostra de la innovadora col·laboració entre Igor Stravinsky i la companyia dels Ballets Russos, de Serge Diaghilev. Es presentava l’any 1910 i –malgrat no ser tan trencadora com les partitures següents, Petruixka i La consagració de la primavera– ja contenia els fonaments sobre els quals s’articularien els ballets posteriors, com són el canvi en la manera de treballar l’orquestra i la importància del color, centrat en el paper del vent i la percussió. És per això que aquesta segona suite, de 1919, resulta idònia per ser arranjada per a banda simfònica; una obra en què Stravinsky es revela com un autèntic mag inventor de nous sons i efectes.