HEINRICH SCHÜTZ
(Bad Köstritz, Alemanya 1585 – Dresden 1672)

Musicalische Exequien, SWV 279-281

(1635-1636)

III. Canticum B. Simeonis “Herr, nun lässest du deinen Diener in friede fahren”, SWV 281

I. Konzert in Form einer teutschen Begrägnis-Messe, SWV 279

II. Motette “Herr, wenn ich nur Dich habe”, SWV 280

La durada aproximada del concert és de 40′

COMENTARI

per Martí Sancliment

L’ASCENS DE L’ÀNIMA

El segle XVII va dur a Europa les robes de la guerra, de la misèria i de la pesta. La mort era pertot i era arreu, travessada només per l’esperança d’una pau eterna. Aquesta fe s’expressava en forma de pregàries i melodies, lloant Déu i pregant pel triomf del bé. L’atracció de Schütz pels dilemes morals del seu temps pot llegir-se entre les línies de les seves composicions, música al servei del text, harmonies que dramatitzen les emocions i entregades a alliberar les ànimes turbulentes dels oients devots.

La història relegaria més tard el nom de Schütz a un racó de la memòria. El qui fou un dels compositors més originals i importants del seu temps, ara hauria de ser escoltat a través del llegat dels seus successors, que en recollirien la síntesi entre el millor de la tradició concertant i policoral italiana i l’essència de la tradició coral i polifònica alemanya i luterana.

Qui bé deuria conèixer les qualitats del compositor alemany era el noble Heinrich II de Reuss-Gera qui, l’any 1635, va encarregar a Heinrich Schütz la composició d’un panegíric fúnebre per a les seves pròpies exèquies. Els textos escollits, extrets de l’Antic Testament i també de la tradició luterana del segle XVI, transmeten la identitat i el caràcter devot de Heinrich II i, alhora, expressen la imatge d’un Déu benèvol i de la mort com un descans feliç, portadora de la pau eterna. Schütz era conscient d’haver compost el primer rèquiem en llengua vernacle, i definia la seva obra com «un concert amb la forma d’una missa funeral alemanya» en què les paraules són accentuades bellament pels diversos motius melòdics. L’obra pot entendre’s també com un gran credo, una enorme obra coral dividia en tres parts en què s’alternen moments solístics i policorals acompanyats instrumentalment. La primera part, per a cor i solistes, fou pensada per acompanyar el cos del difunt encara a la terra i es basa en les paraules gravades al taüt del difunt. En la segona part, més breu, el doble cor interpreta el motet Herr, wenn ich nur Dich habe a partir del passatge bíblic procedent del psalm 73 i utilitzat en el sermó funerari central. Finalment, la tercera part presenta l’ascensió de l’ànima i la seva arribada al cel a través de la versió luterana del Nunc dimittis o Cant de Simeó amb el càntic Herr, nun lässest du deinen Diener, que és interpretat pel segon cor des de les altures.

Avui serà el Cor Jove Nacional de Catalunya, sota la direcció de Manel Valdivieso, qui farà front a aquesta imponent obra mestra del Barroc, un dolç plany carregat de grandesa i serenor.

EL FESTIVAL EMERGENTS REP EL SUPORT DE

I LA COL·LABORACIÓ DE