És la primera vegada que treballes amb l’OBC. Què et sembla el programa que interpretarà l’orquestra aquest cap de setmana?

La tercera simfonia i l’obertura italiana de Schubert estan escrites en un llenguatge apol•lini, brillant i optimista, aliè a les convulsions que vindrien posteriorment amb el Romanticisme i el segle XX, i ens conviden a fixar-nos en la bellesa de les coses senzilles. La “Invitació a la dansa” de Weber, peça original per a piano sol, en la instrumentació de Berlioz, refinada i imaginativa, que és un petit tractat d’orquestració en si mateixa, ens fa viatjar als pomposos salons de ball de principis del segle XIX, i la simfonia no. 2 de Baguer, compositor català coetani de Haydn, és plena d’intensitat expressiva, en la línia del Sturm und Drang, aquest parèntesi romàntic que van experimentar els compositors clàssics.


Compagines la direcció d’orquestres simfòniques amb l’òpera, un àmbit en el que ja has recollit diversos èxits.

M’agraden tots els gèneres musicals, tant l’operístic com el simfònic o el ballet. Cada un d’ells planteja diversos reptes per a mi com a director i recompensa igualment amb diversos plaers, però, en definitiva, són formes diferents d’expressar les mateixes emocions, conflictes, somnis i anhels humans d’una manera que cap altre mitjà artístic aconsegueix.


Des del 2003 col•labores estretament amb la Staatsoper de Viena i la Wiener Philharmoniker. Ets un dels pocs directors que actualment està dirigint òpera fora d’Espanya. Quina és la clau per triomfar fora?

Crec que la clau per triomfar tant fora com dins d’Espanya és tenir passió per la feina que fas i alhora paciència i, per descomptat, una mica de sort.

Aquest juliol tornes a Catalunya en el marc del Festival de Peralada amb la Deutsche Oper i Don Giovanni de Mozart. Com creus que serà la resposta del públic?

El Don Giovanni que es veurà aquest estiu a Peralada ha estat una producció molt polèmica per al públic berlinès. La reacció de qualsevol públic és sempre impredictible. Si el públic espera veure una escenografia amb vestits i perruques d’època pot quedar decebut, però si espera veure l’obra de que en realitat tracta el llibret, un món monstruós de mentides, traïció, amor, sexe i assassinats, en gaudirà molt.