GUILLAUME DE MACHAUT
(Reims, França 1300 – 1377)

Messe de Notre Dame

(1365) – 28’

JOSÉ MARÍA SÁNCHEZ-VERDÚ
(Algeciras, Espanya 1968)

Machaut-Architekturen I-V

(2003-05) – 26’

L’obra de José María Sánchez-Verdú consta de 5 peces escrites per ser interpretades de manera intercalada entre les 5 parts de l’obra de Guillaume de Machaut.

Kyrie

MACHAUT-ARCHITEKTUR I

Gloria

MACHAUT-ARCHITEKTUR II

Credo

MACHAUT-ARCHITEKTUR III

Sanctus

MACHAUT-ARCHITEKTUR IV

Agnus Dei

MACHAUT-ARCHITEKTUR V

Ite missa est/Deo Gratias

COMENTARI

per José María Sánchez-Verdú

El programa d’aquest especial concert constitueix una immersió en el món musical medieval a través de la Messe de Notre Dame, de Guillaume de Machaut (ca. 1300-1377), i d’un cicle d’obres instrumentals que s’hi basen. Aquesta és la missa completa més antiga que es conserva. Les seves parts (Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus Dei i Ite, missa est) tracen un recorregut pel text de l’ordinari de la missa catòlica i la seva música constitueix un dels monuments més assenyalats de la creació de l’ars nova francès (Segle XIV). La Messe està escrita per a quatre veus, i en la seva interpretació s’hi incloïen amb seguretat també parts instrumentals (la conducció lineal d’algunes d’aquestes o la manca de text així ho indiquen). En aquest context històric, disciplines com les matemàtiques, l’aritmètica, l’astronomia o la geometria eren part de l’horitzó creatiu i de pensament; el trivium i el quadrivium de l’ensenyament de l’edat mitjana eren plenament presents en l’àmbit de les universitats del moment. Machaut, a més de compositor —amb un corpus enorme de ballades, lais, rondeaux, motets, virelais, etc.— i clergue, va ser molt conegut a la seva època com a poeta. El seu llegat musical i poètic va ser extraordinàriament important. Moltes composicions d’aquest període —fins a Guillaume Dufay i nombrosos compositors francoflamencs posteriors— partiran d’estructures nascudes de la geometria, l’aritmètica, la retòrica, etc., i es traçaran en combinació amb elements de la teologia o l’arquitectura. Exemples sublims seran el motet Nuper rosarum flores, de l’esmentat G. Dufay, o la posterior missa Sub tuum praesidium, de Jacob Obrecht. Igual que les grans catedrals gòtiques, nombroses creacions musicals fins al segle XV adquireixen el perfil de veritables obres arquitectòniques per la utilització de proporcions, de relacions aritmètiques i geomètriques o per la utilització de la matemàtica en la construcció. La numerologia i la guematria formaven part d’aquest món d’arrel neoplatònica, tant en la música com en la notació, i recollien la visió del cosmos, de l’home i de Déu que hi havia a la ment de l’home medieval. La Messe de Machaut és el gran monument que obre tot aquest territori a mitjans del segle XIV.

Les meves Machaut-Architekturen conformen un cicle de cinc peces compostes entre 2003 i 2005 que es basen en la Messe de Machaut. Totes es poden interpretar per separat, agrupades d’altres maneres o unides com un cicle instrumental complet en l’ordre donat a les cinc peces. El cicle complet adquireix les seves màximes proporcions si les peces s’interpreten totes com a interludis entre les diferents parts de la Messe. En aquest cicle instrumental amb ressons de l’esmentada polifonia medieval destaquen processos musicals com la isorítmia i d’altres d’ordre geomètric i arquitectònic. Les Machaut-Architekturen I, III i V presenten alguns materials similars que s’articulen en estrats diferents i ofereixen un cert tipus de ‘rima’ musical. Les peces II i IV, per la seva banda, contenen una altra sèrie de correspondències reconeixibles, encara que es tracti d’instrumentacions diferents. Un dels punts culminants és la superposició a Machaut-Architektur V d’un material anterior ja escoltat als moviments I i III i incrustat al material d’aquesta cinquena peça, on tots dos estrats es desenvolupen en perfecta sincronia en un joc intricat i elaborat amb la percepció musical. La superposició afecta fins i tot les proporcions de la notació (negra = corxera, dos tempi diversos però superposats en una proportio dupla —proporció doble—). Tota aquesta composició final està articulada també a través de diferents estructures i processos d’isorítmia propers al seu ús a l’esmentada ars nova.

En aquests interludis de les diferents seccions de la missa de Machaut, on sonaran les meves peces Machaut-Architekturen, s’hi afegirà encara una altra capa artística: la que aportarà el reconegut artista performàtic Olivier de Sagazan. La seva formació en biologia té una clara influència en el seu treball mitjançant el fang i la pintura, i amb la idea de fons sempre present de qüestionar la vida orgànica. Reconegut mundialment a partir de la seva obra Transfiguration (1998), Olivier de Sagazan dotarà d’un significat propi aquest concert fent-ne transcendir el llenguatge artístic més enllà de la música.  

Les peces I i V van néixer com a encàrrec de la Junta d’Andalusia i les va estrenar el juny del 2004 el grup Taller Sonoro a Granada i Sevilla. Les peces II i III van ser encàrrec de la Biennale de Munich i les va presentar l’ensemble trioLog el 2005 al Festival Klangspuren. La peça número III es va estrenar el gener del 2004 al Festival Ultraschall de Berlín a càrrec del grup Musikfabrik i sota la direcció de James Wood.