O GROSSE LIEB

COMENTARI

per Martí Sancliment

L’AMOR I LA MORT
Un tast d’obres corals fonamentals dels grans mestres del Barroc

El concert d’avui, interpretat per la Jove Capella Reial de Catalunya sota la direcció de Lluís Vilamajó, ens presenta l’extraordinària obra d’alguns dels compositors més importants del Barroc. Obres que comparteixen entre elles el fet catàrtic, peces que a través del contrapunt i l’harmonia ens situen en una renovada esfera de percepció capaç, fins i tot, d’apaivagar els nostres patiments. La por i la preocupació per la mort, presents en la majoria de les peces que avui escoltarem, són contestades amb l’esperança per la salvació i el desig d’un món millor, d’una pau eterna.

El concert s’obre amb el coral O grosse Lieb (Oh, gran amor), pertanyent a la Passió segons sant Joan de Johann Sebastian Bach (1685-1750), oratori que el compositor escriuria el primer hivern que va treballar a Leipzig partint també de material anteriorment elaborat. En aquest cas, un cant a la salvació provinent d’una melodia luterana que s’identifica amb la passió de Crist. Aquí, com en la resta del concert, l’amor a Déu és el motor d’esperança necessari per sobreviure al patiment.

És en aquest discurs musical que hi encabim també la Missa de difunts del compositor català Joan Cererols (1618-1680); en efecte, peça clau i central d’aquest programa. El seu Requiem dividit en deu parts és probablement una de les peces més interessants de la història de la música catalana, destacable especialment per la seva gran riquesa de recursos, des del contrapunt als fragments corals i solístics. L’obra de Cererols ens convida a transitar cap a l’esperança i representa un camí cap a la salvació que queda emmarcat pel diàleg que estableix amb les obres dels grans compositors del seu temps.

Després del Requiem reprenem el tortuós camí de la salvació amb el cèlebre coral de Bach In meines Herzens Grunde, extret també de la Passió segons sant Joan i que és capaç de sublimar el dolor a través de la seva profunda bellesa i unitat. El segueix, gairebé com una natural resposta, el doble coral Herr, nun lässest du deinen Diener, provinent de l’extraordinària obra Musikalische Exequien de Heinrich Schütz (1585-1672), que clama pel repòs i la pau eterna ja en les seves primeres notes.

Al llarg del concert, la presència de Johann Pachelbel (1653-1706) esdevé inconfusible a través dels seus dos motets reelaborats per a orgue Ach wie elend ist unsre Zeit i Ach Herr, mich armen Sünder que, a través d’un llenguatge eminentment polifònic, expressen l’esperança en la fe com a guia per a les hores més obscures de la vida.

Transitant de l’angoixa a l’esperança, les dues obres del programa retornen a Bach. El motet Komm Jesu, komm és una autèntica celebració del doble cor, en què es fa efectiu aquest camí vers la salvació amb les seves dues parts diferenciades que conclouen amb la idea de la mort com una aproximació a Déu. Finalment, el darrer coral de la Passió segons sant Joan tanca el concert, no sense expressar abans i un cop més que és en l’amor i la mort on trobarem la salvació.

Els materials de la Missa de Difunts de Joan Cererols han estat amablament cedits per Pep Farré.

el festival emergents compta amb el suport de

i la col·laboració de