JOHANN HERMANN SCHEIN (1586 – 1630)

Israelis Brünnlein

(La font d’Israel)

Madrigals espirituals a 5 veus i continu (1623)

MICHAEL PRAETORIUS (1571-1621)

Es ist ein Ros entsprungen

HEINRICH SCHÜTZ (1585-1672)

Selig sind die Toten, SWV 391

JOHANN HERMANN SCHEIN (1586 – 1630)

Israelis Brünnlein

(1623)

Freue dich des Weibes deiner Jugend
Die mit Tränen säen
Zion spricht: der Herr hat mich verlassen

SAMUEL SCHEIDT (1587-1654)

Preludium en re menor, SSWV 576

 HEINRICH SCHÜTZ

Die Seele Christi heilige mich, SWV 325

(Kleine geistliche Konzerte II, op. 9)

Schaffe in mir, Gott, SWV 291

(Kleine geistliche Konzerte I, op. 9)

O Jesu, nomen dulce, SWV 308

(Kleine geistliche Konzerte II, op. 9)

JOHANNES SCHENCK (1660-ca.1712)

L’Echo du Danube

Sonata n. 5 en mi m, op. 9, I. Adagio

JOHANN HERMANN SCHEIN

Israelis Brünnlein

Was betrübst du dich, meine Seele
O Herr Jesu Christe
Nu dancket alle Gott

HEINRICH SCHÜTZ

Herr, nun lässest du deinen Diener, SWV 432

JOHANN CHRISTOPH BACH (1642-1703)

Es ist nun aus mit meinem Leben

COMENTARI

per Miquel Gené

Lluís Vilamajó i la Jove Capella Reial de Catalunya ens ofereixen l’estrena d’un repertori centrat en la música de Johann Hermann Schein i Heinrich Schütz, dos compositors essencials del primer Barroc. Tot i coincidir en espai i temps, i de tenir fins i tot una relació d’amistat, Schein i Schütz van viure vides molt diferents: la del primer, curta i ancorada a Alemanya; la del segon, llarga, cosmopolita i marcada per les influències rebudes en els seus viatges, especialment a Itàlia. Vilamajó i la JCRC proposen un diàleg entre dos amics amb recorreguts vitals oposats, però que treballaven des de la mateixa perspectiva: l’ús de la música com a eina per fer entendre i enriquir el text. «La protagonista és la paraula i el repte és l’ús que fem de la veu per explicar aquestes paraules», ens comenta el director.

Amb la seva habitual cura pels detalls, Vilamajó ha dissenyat un trajecte en forma de mirall que parteix del despertar de la vida d’Es ist ein Ros entsprungen (Una rosa ha brotat) de Michael Praetorius. Compositor anterior a Schein i Schütz, Praetorius va musicar aquest villancet que parla del naixement de Jesús amb una simplicitat i bellesa corprenedores. El trajecte conclou més enllà dels nostres protagonistes, amb la música de Johann Christoph Bach que ens situa en aquell moment en què tot ja ha estat dit i fet. Es ist nun aus mit meinem Leben (La meva vida ara ha acabat) brilla per la seva senzillesa i bellesa, i posa l’èmfasi en les paraules «Welt, gute nacht» (Bona nit, món), que es repeteixen quatre vegades al final de cada vers.

Després i abans d’aquest inici i final, escoltarem la música de Heinrich Schütz. Selig sind die Toten, SWV 391(Benaventurats els morts) i Herr, nun lässest du deinen Diener, SWV 432 (Senyor, ara deixes el teu servent) reflecteixen l’interès de Schütz per l’encaix precís de les veus, tal com explica als futurs compositors en el prefaci de la col·lecció Música coral sacra, de la qual forma part la primera de les obres: «Abans d’abordar l’estil concertant […] has de trobar la base correcta del bon contrapunt». Ambdues composicions mostren també el mestratge de Schütz en l’ús de l’harmonia, rica i esplendorosa, i en la capacitat d’adaptar la música al missatge del text.

Seguint aquest camí invers cap al centre del mirall, arribem al cor del programa amb els sis números de la monumental Israelis Brünnlein (La font d’Israel)de Johann Hermann Schein. «Una escriptura que sempre m’ha fascinat. Volia treballar aquestes textures amb els joves cantants perquè és una lliçó per anar després cap a Schütz i Bach», ens explica Vilamajó. Israelis Brünnlein és una col·lecció de vint-i-sis madrigals per a cinc veus i baix continu escrits sobre textos del Vell Testament en la qual Schein incorporà la manera d’interpretar i ornamentar les línies vocals de la música italiana de l’època.

Entre aquestes dues grans parts del repertori emmarcades per l’obra de Schein, Vilamajó ha dissenyat un espai central més íntim. La formació vocal es redueix per interpretar novament obres de Heinrich Schütz a una, dues i tres veus que ens traslladen a un estat introspectiu i de relació propera amb l’espiritualitat. És el moment reservat també per poder escoltar els instrumentistes que acompanyen el cor en paper de solistes. Un contrapunt perfecte per a un programa en què la protagonista és la paraula.

el festival emergents compta amb el suport de