CRISTÓBAL DE MORALES
(Sevilla 1500 – Málaga 1553)

Peccantem me quotidie

(de l’Officium Defunctorum)

FRANCISCO GUERRERO
(Sevilla 1528 – 1599)

Missa pro defunctis

(1582)

Introit
Kyrie
Graduale
Tractus – Absolve Domine
Offertorium
Sanctus
Hei mihi Domine (in elevatione Domini)

FRANCISCO CORREA DE ARAUXO
(Sevilla 1584 – Segovia 1654)

Tiento de noveno tono

(orgue sol)

Agnus
Communio
Responsorium – Libera me

ALONSO LOBO
(Osuna 1555 – Sevilla 1617)

Versa est in luctum

La durada aproximada del concert és de 60’

COMENTARI

per Sergi Zauner

Si la celebració ritual del traspàs a la mort és pràcticament inherent a la condició humana, en la cultura occidental va rebre un impuls definitiu durant l’edat mitjana amb la plena adopció del concepte del purgatori, un estat intermedi on l’ànima era purificada abans d’accedir a la salvació eterna. El catolicisme considerava la possibilitat d’accelerar el pas pel purgatori mitjançant dotacions econòmiques per a actes litúrgics commemoratius. D’aquesta manera, va donar espai a una certa influència terrenal en la gestió divina del destí de les ànimes al més enllà. És en aquest context que cal entendre la proliferació i llarga trajectòria històrica de la missa de difunts. La de Francisco Guerrero al segle XVI, però també, més tard, les de Wolfgang Amadeus Mozart i Giuseppe Verdi són deutores del mateix fenomen.

La trajectòria professional de Francisco Guerrero (1528-1599) és, a la vegada, representativa i atípica. Com molts dels seus coetanis, va exercir de mestre de capella d’una catedral, però, a diferència del que era habitual, al llarg de la seva vida va tenir pràcticament un únic pagador: la catedral de Sevilla. Durant els cinquanta anys que va romandre al servei d’aquesta poderosa institució (Sevilla era el port d’entrada de l’or de les Índies i una de les ciutats més riques i poblades del món conegut), Guerrero va cultivar tota mena de gèneres de polifonia destinats a solemnitzar i embellir el culte, de manera que va llegar una vasta producció musical quasi exclusivament religiosa.

Tal com marcava l’exigència litúrgica, la Missa pro defunctis de Guerrero està construïda a partir del cant gregorià precedent, amb el qual alterna de principi a fi. Es tracta d’una obra peculiar perquè se’n conserven dues versions (publicades el 1565 i el 1582). La segona, que avui sentirem, presenta una sèrie de modificacions que responen a una adaptació a les directrius litúrgiques i musicals emanades del Concili de Trento (1545-1563), un esdeveniment que va marcar l’inici de la Contrareforma i que, encara que poc conegut fora de cercles d’entesos, és clau per entendre la nostra història cultural. El Rèquiem de Guerrero és, doncs, testimoni d’una important època de canvis.

El Cor Cererols, nascut de l’experiència a l’Escolania de Montserrat i, per tant, d’una tradició de familiaritat i respecte envers la polifonia renaixentista, ha optat per emmarcar l’obra de Guerrero amb els motets Peccantem me quotidie de Cristóbal de Morales (1500-1553) i Versa est in luctum d’Alonso Lobo (1555-1617). Aquestes obres, dels qui justament van ser mestre i deixeble del mestre de Sevilla, completaran un programa que ens ofereix tres joies de la polifonia funerària del Segle d’Or hispànic.