JOAN BRUDIEU
(Limoges, França 1520 – La Seu d’Urgell 1591)
Poema d’Ausiàs March (1400-1459)

Ma Volentat ab la raó s’envolpa

CRISTÒFOR TALTABULL
(Barcelona 1888 – 1964)
Poema de Joan Roiç de Corella (1435-1497)

Del mal que pas no puc guarir

RICARD LAMOTE DE GRIGNON
(Barcelona 1899 – 1962)
Poemes sobre interpretacions de poesia xinesa per Marià Manent (1898-1988)

De L’Aire daurat

Poema antic

(Anònim ant. a J.C.)

Amada morta

(Wu-Ti, Dinastia Liang, s.VI)

RICARD LAMOTE DE GRIGNON
Text adaptat d’una Nadala del s. XV per a veus femenines

Cobles a la Verge partera

MANUEL OLTRA
(València 1922 – Barcelona 2015)
Poemes de Pere Quart (1899-1986)

Del Bestiari

Ratapinyada
Musclo
Elefant

MARIONA VILA
(Barcelona 1958)
Poemes de Vicent Andrés Estellés (1924-1993)

Canta l’assassí

de les Estellessianes per a cor i piano

MARIONA VILA
Poema de Vicent Andrés Estellés

Cançó de l’home parat al cantó

La durada aproximada del concert és de 45′

COMENTARI

per Miquel Gené

El Cor Jove Nacional de Catalunya és una iniciativa del Moviment Coral Català i Corals Joves de Catalunya que neix per oferir l’oportunitat als millors talents del país de treballar sota la direcció de reputats directors i directores. Durant dos anys, el CJNC estarà en les expertes mans de Mireia Barrera, directora de llarga trajectòria en cors professionals. Amb la voluntat d’establir vincles entre la música i altres disciplines artístiques, Barrera ha concebut un primer programa al capdavant del CJNC que explora la relació entre música i poesia catalanes.

L’any 1858, Joan Brudieu, mestre de capella de la Seu d’Urgell, va estar a Barcelona supervisant l’edició d’una col·lecció de setze madrigals a quatre veus dedicats al duc de Savoia. Entre aquests madrigals, en destaquen cinc sobre textos catalans, dos dels quals corresponen a poemes d’Ausiàs March. Ma volentat ab la raó s’envolpa gira entorn d’una idea àmplia de l’amor. Sense recórrer a l’ús dels afectes musicals, la música de Brudieu que l’acompanya aconsegueix la seva intensitat expressiva i la seva profunda emoció gràcies a la sinuositat de les línies melòdiques i al contrast entre seccions contrapuntístiques i homofòniques.

La música coral té un gran pes dins de l’obra de Cristòfor Taltabull, el qual va estar molt vinculat al món coral català. En un context de postguerra, Taltabull cercà en el Renaixement i en un text de Joan Roís de Corella les paraules per expressar el dolor de les ferides rebudes i la lluita d’un país per tornar-se a aixecar. A Del mal que pas no puc guarir, la música de Taltabull té una clara influència renaixentista, però amb una lluminositat inconfusiblement mediterrània. Dues seccions homofòniques irradiades per aquesta llum contrasten amb una secció central en la qual el cor es parteix en dos per oferir un ambient més dens.

Un altre compositor que es va dedicar intensament a la música coral va ser Ricard Lamote de Grignon. D’ell escoltarem Poema antic i L’amada morta, dos dels cinc poemes que musicà de L’aire daurat de Marià Manent. Lamote de Grignon il·lustra les adaptacions de poemes xinesos de Manent amb absoluta delicadesa, detall i precisió, i crea una de les joies de la música coral catalana. També de Lamote de Grignon són les Cobles a la verge, nadales amb text adaptat del segle XV per a cor de veus femenines.

De l’amistat entre Manuel Oltra i Manuel Cabero van sorgir un gran nombre d’harmonitzacions i composicions per a cor. Una d’aquestes va ser Bestiari, obra per a la qual el compositor utilitzà dotze dels poemes del recull homònim de Pere Quart. De caràcter irònic, les peces del Bestiari presenten diferents membres del regne animal: Ratapinyada, amb el seu vol nerviós i veloç; El musclo, de moviment rítmic i pausat, sobre el qual es desenvolupa una melodia melancòlica i plena de tensions que prefigura el seu fatal desenllaç, i Elefant, un cant pesat de textura densa i ampla volada que transmet la grandiositat i majestuositat de l’animal.

La relació entre Mireia Barrera i la compositora Mariona Vila és també la responsable de les Estellesianes, vuit peces sobre textos de Vicent Andrés Estellés. Com explica Barrera, «els textos de Vicent Andrés Estellés i la música de Mariona Vila es fonen en una unitat artística plena d’ironia, de força expressiva i de missatge directe al públic». Vila musicà també Cançó de l’home parat al cantó, obra amb la qual ens introdueix en el surrealisme, a estones còmic i a estones lacònic, del poema del mateix Estellés.