Andreas Ottensamer© Stefan Öderath. Deutsche Grammophon
      Matthias Pintscher© Felix Broede
              Nova Música
              /
              Simfònica
              /
              OBC

              Schönberg: Pelleas und Melisande

              Andreas Ottensamer i Matthias Pintscher


              Totes les sessions finalitzades
              Comparteix a les xarxes socials:

              Repertori

              Johannes Brahms / Luciano Berio: Sonata per a clarinet en fa m, op. 120 n. 1 (1894) 24′
              Olga Neuwirth: Masaot/Clocks without Hands (Masaot/Rellotges sense manetes) (2013-15) 24′ – Estrena nacional
              Arnold Schönberg: Pelleas und Melisande, op. 5 (1902-1903; rev. 1920) 41′

              Artistes

              Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
              Andreas Ottensamer, clarinet
              Matthias Pintscher, direcció

              Programa

              Amb fortes arrels en el Romanticisme i el decadentisme finisecular, el poema simfònic Pel·leas i Melisenda sobre el text de Maurice Maeterlinck pertany al primer període de l’obra d’Arnold Schönberg, juntament amb el cicle dels Gurrelieder (Cançons de Gurre) i Verklärte Nacht (Nit transfigurada), amb la qual manté correspondències. Amb una orquestra de ressonàncies straussianes, gairebé s’hi poden sentir les raneres d’un món que s’apagava i un altre que estava a punt d’esclatar, en paral·lel a l’evolució creativa del compositor vienès, que en aquell moment portava la tensió expressiva del llenguatge tonal fins al límit i que poc després prendria “un camí més ardu”, com recordava al final de la seva vida.

              Luciano Berio, sòlid coneixedor de la tradició i procliu en la seva música a la cita i la paràfrasi, va convertir la Sonata per a clarinet i piano en fa n. 1, op. 120 en el concert que Johannes Brahms mai va escriure per a aquest instrument. Ho va fer en una etapa —la dècada dels vuitanta del segle passat— molt lligada a les transcripcions i reconstruccions. En aquesta ocasió, Berio trasllada a l’orquestra l’escriptura meticulosa i densa per al piano que envolta el solista.

              En aquesta partitura dedicada a la Filharmònica de Viena, formació que la va estrenar el 2015, la reconeguda compositora austríaca Olga Neuwirth ofereix una reflexió sobre la naturalesa del temps i els records en la música, on es desfan tal com ho anuncia el títol: Clocks without Hands (rellotges sense manetes).

              Nova Música
              /
              Simfònica
              /
              OBC

              Schönberg: Pelleas und Melisande

              Andreas Ottensamer i Matthias Pintscher


              Totes les sessions finalitzades
              Comparteix a les xarxes socials:

              L’Auditori Play

              CARREGANT…

              Formulari enviat correctament!

              El formulari s'ha enviat correctament. Ens posarem en contacte per correu electrònic o telèfon.