Repertori
David Lang: Prisoner of the State (2019) 70′ – Estrena nacional. Coencàrrec amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, el Doeden Concert Hall, el Barbican Center, l’Orquestra Simfònica de Bochum, el Concertgebouw Bruges i la Malmö Opera.
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Ludovic Morlot, direcció
Cor d’homes del Cor Jove de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana
Claron McFadden: L’assistent
Davóne Tines: El carceller
Alan Oke: El governador
Jarrett Ott: El presoner
Orfeo Català: Cor de presos i guàrdies
Elkhanah Pulitzer: Director escènica
Diana Wyenn: Directora associada
Miguel Alejandro Castillo: Ajudant de direcció, moviment i coreografia
Matt Saunders: Disseny d’escenografia
Adam Larsen: Projeccions
Thom Weaver: Disseny de llum, director tècnic
Yannick Godts: Disseny de llum associat
Maline Casta: Vestuari
Noelle Quanci: Ajudant de vestuari
Unusual Suspects (NL): Productors executius
Agraïm a Simon Mordant AO, Catriona Mordant AM i a un donant anònim el seu generós suport per fer possible aquesta producció.
Programa
Tota obra d’art ha d’entendre’s dins del seu marc històric, ja que conté significats que en el moment de la seva producció eren desconeguts i imprevisibles. Això és el que li va passar al compositor David Lang en assistir a una representació de Fidelio, l’única òpera de Ludwig van Beethoven. A Prisoner of the State (Presoner de l’Estat) hi ha una apropiació activa del Fidelio des del seu context postrevolucionari que dona com a resultat una nova òpera concebuda per a una sala de concerts, on l’orquestra constitueix un element escènic. Partint de l’existència de llacunes en una òpera que es va reescriure diverses vegades, Lang subratlla, des del llibret mateix, els aspectes més dramàtics i els conceptes d’amor i llibertat, així com el destí dels presos polítics, que passen a un primer pla alimentant-se de cites de pensadors com Rousseau o Bentham, deixant de banda la trama romàntica i dirigint-se a l’espectador actual. L’obra ha estat definida com un fascinant singspiel contemporani i ha obtingut una recepció positiva a banda i banda de l’Atlàntic, aconseguint una unanimitat poc freqüent en les partitures de nova creació. En conclusió, una festa de l’hermenèutica musical en què es fonen tres horitzons: el de Beethoven, el de Lang i el del públic que assisteixi a la seva estrena nacional el 2023.
En coproducció amb: 