Director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya
Director emèrit de l’Orquestra Simfònica de Seattle i artista associat de l’Orquestra Filharmònica de la BBC
L’ímpetu, l’elegància i la intensitat sobre l’escenari de Ludovic Morlot li han valgut l’estima d’espectadors i orquestres d’arreu, des de la Filharmònica de Berlín fins a l’Orquestra Simfònica de Boston. Director musical de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya des del setembre del 2021, és alhora director emèrit de la Simfònica de Seattle (on va ser director musical del 2011 al 2019) i artista associat de l’Orquestra Filharmònica de la BBC des del 2019. Va ser director artístic i membre fundador de la Jove Orquestra Nacional de la Xina des del 2017 al 2021. El 2017, va dirigir els seus concerts inaugurals al Carnegie Hall i a la Xina. A més, va fer una gira per Europa amb aquesta orquestra el 2019. Va ser director titular de La Monnaie entre 2012 i 2014, i va dirigir produccions noves a Brussel·les i al Festival de Pasqua d’Ais de Provença, com La clemenza di Tito (La clemència de Tito), Jenufa i Pelléas et Mélisande (Pel·leas i Melisenda).
Durant la temporada 2025-2026, Morlot portarà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a l’Elbphilharmonie d’Hamburg i a la Tonhalle de Düsseldorf. Després del reeixit llançament del seu segon disc de Ravel la primavera passada, que va coincidir amb el 150è aniversari del naixement de Ravel, el director i l’orquestra continuen amb la seva aclamada gira amb el disc de Ravel i defensen els millors compositors catalans amb el segell propi de l’orquestra. Torna a l’Orquestra Filharmònica de la BBC amb tres projectes que inclouen Le Sacre du Printemps (La consagració de la primavera) de Stravinsky a la Factory International d’Aviva Studios, Harmonielehre de John Adams a la Blackpool Tower Ballroom i el concert per a viola de Cassandra Miller al Bridgewater Hall. Entre els convidats d’aquesta temporada hi ha l’Orquestra Simfònica de Göteborg (debut), i les orquestres simfòniques de la BBC Escocesa, de Bournemouth, d’Aalborg, del Sud dels Països Baixos i del Pacífic, així com les orquestres filharmòniques de Nàpols i Seül. Després d’un gra èxit amb Das Rheingold (L’or del Rin), Die Walküre (Les valquíries) i Samson et Dalila (Samsó i Dalila) els darrers tres anys, Ludovic Morlot torna a l’Òpera de Seattle amb la seva nova producció de Carmen.
Entre els moments destacats de la temporada passada hi ha els debuts amb l’Orquestra Reial Filharmònica d’Estocolm i l’Òpera de Dallas per a Pelleas et Melisande (Pel·leas i Melisenda), així com els retorns puntuals a la Filharmònica de Los Angeles i a l’Orquestra Nacional de Lió. Morlot ha estat director convidat de la Filharmònica de Berlín, el Reial Concertgebouw, la Filharmònica de Txèquia, la Staatskapelle de Dresden, la Filharmònica de Londres i l’Orquestra del Festival de Budapest, a més de moltes de les principals orquestres dels Estats Units, com la Filharmònica de Nova York, la Filharmònica de Los Angeles, i les orquestres simfòniques de Chicago i Filadèlfia. Morlot té una connexió molt estreta amb Boston: va obtenir la beca Seiji Ozawa de direcció al Festival de Tanglewood i més endavant va ser designat director assistent de l’Orquestra Simfònica de Boston. Des d’aleshores ha dirigit l’orquestra en concerts d’abonament a Boston, a Tanglewood i en una gira per la costa oest dels Estats Units. També ha actuat moltes vegades a Àsia i Australàsia, en concret amb l’Orquestra Simfònica Japonesa Yomiuri i l’Orquestra Simfònica de Melbourne. Ha dirigit als Proms de la BBC, el Wien Modern i els festivals d’Edimburg, Aspen i Grant Park, entre d’altres.
La seva titularitat a Seattle va suposar un període importantíssim en la trajectòria musical de l’orquestra i encara hi torna durant diverses setmanes cada temporada. La seva programació innovadora inclou la seva tria de repertori i encàrrecs, a més de produccions teatrals i actuacions fora de l’espai tradicional de la sala de concerts. Per alguns d’aquests projectes —com Become ocean de John Luther Adams, el Concert per a violí d’Aaron Jay Kernis, interpretat per James Ehnes, i una exploració de la música de Dutilleux—, l’orquestra ha obtingut cinc premis Grammy, a més de la nominació a Orquestra de l’Any 2018 atorgada per Gramophone. Fins ara, Morlot ha publicat 21 gravacions amb el segell Seattle Symphony Media, entre les quals Des Canyons aux etoiles de Messiaen el 2023.
Amb formació de violinista, va estudiar direcció a l’escola Pierre Monteux (EUA) amb Charles Bruck i Michael Jinbo. Va continuar formant-se a la Reial Acadèmia de Londres i, més endavant, al Reial Conservatori de Música de Londres, després d’obtenir la beca de Direcció Norman del Mar. Morlot és professor associat de la Facultat de Música de la Universitat de Washington, a Seattle, i artista convidat al Conservatori de Colburn, a Los Angeles. El 2021, va formar part del jurat del Concurs Internacional de Piano de Leeds i el 2014 va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia de Música, en reconeixement de la seva important contribució a la música.
