Éliane Radigue: Occam Océan

Kyema, de la compositora francesa Éliane Radigue, intenta presentar formes de relació amb la mort que fugen dels tòpics. En aquest cas, es basa en les descripcions que s'ofereixen al Llibre tibetà dels morts sobre els sis estadis de la continuïtat de l'existència; això explica el caràcter gairebé circular de la peça. El protagonisme d'Occam Ocean (L'oceà d'Occam), com ja anuncia el títol, és l'aigua, posant èmfasi en la seva existència cíclica i fluïdesa constants. Des d'un control hiperprecís i detallista del so, amb l'anar i tornar dels solos dels intèrprets, la peça cerca la percepció micrològica de les variacions de la vibració. Lamb construeix les seves juxtaposicions en la mateixa línia: són capes que es tornen denses o atmosfèriques, com si cada instrumentista —segons explica la compositora— fos un vidre que deixa traspassar o no la llum. Les tres peces mostren així l'artificialitat del començament i del final de tota música, la característica principal de la qual és la complicitat amb el contínuum temporal.