Xostakóvitx 10

Després d'una Novena simfonia sarcàstica, quan el poder esperava un cant a la victòria militar russa sobre Alemanya, Dmitri Xostakóvitx va escriure la Desena després de superar un entorn hostil, i l'obra es va estrenar el mateix any de la mort de Stalin. Poc abans havia estat acomiadat del conservatori i acusat de “formalista” i enemic del poble. En canvi, la seva Desena va obtenir un gran èxit i va donar pas a uns anys de gran reconeixement nacional i internacional. No obstant això, l'oficialisme soviètic mai no va entendre aquesta partitura sense heroisme ni imatges conciliadores i enigmàtica en el fons, però destaca al catàleg d'un dels més grans simfonistes del segle passat.

Serguei Prokófiev va ser també titllat de “formalista”, però quan va estrenar el seu Concert per a piano n. 3 a Chicago ja feia tres anys que havia abandonat Rússia. En la seva música per a piano descobrim les seves obres més inspirades, sempre imbuïdes d'una lectura irònica de la tradició. L’agressivitat rítmica, el lirisme irresistible i el virtuosisme del solista en el diàleg amb l’orquestra han fet d’aquest concert una de les obres més populars de tota la seva producció.