JOHANN SEBASTIAN BACH
(Eisenach, Alemanya 1685 – Leipzig 1750)

Cantata Meine Seel erhebt den Herren, BWV 10

(20)

Cor: Meine Seel erhebt den Herren
Ària (soprano): Herr, der du stark und mächtig bist
Recitatiu (tenor): Des Höchsten Güt und Treu
Ària (baix): Gewaltige stößt Gott vom Stuhl
Ària (duet de contralt i tenor) i coral: Er denket der Barmherzigkeit
Recitatiu (tenor): Was Gott den Vätern alter Zeiten
Coral: Lob und Preis sei Gott dem Vater und dem Sohn

Cantata Meine Seele rühmt und preist de BWV 189

Ària (tenor): Meine Seele rühmt und preist

(7)

Cantata Herz und Mund und Tat und Leben, BWV 147

(32)

Primera Part:
Cor: Herz und Mund und Tat und Leben
Recitatiu (tenor): Gebenedeiter Mund!
Ària (contralt): Schäme dich, o Seele, nicht
Recitatiu (baix): Verstockung kann Gewaltige verblenden
Ària (soprano): Bereite dir, Jesu, noch itzo die Bahn
Coral: Wohl mir, dass ich Jesum habe

Segona Part:
Ària (tenor): Hilf, Jesu, hilf, dass ich auch dich bekenne
Recitatiu (contralt): Der höchsten Allmacht Wunderhand
Ària (baix): Ich will von Jesu Wundern singen
Coral: Jesus bleibet meine Freude

COMENTARI

per Martí Sancliment Solé

Per a la glòria de Déu, dues cantates en diàleg

La vida de Johann Sebastian Bach és un pelegrinatge a la recerca de l’essencial, servir a Déu a través de la música. Aquesta idea explica per què al maig de 1723 Bach es traslladà a la ciutat de Leipzig, on cobriria la plaça de kantor a l’església de Sant Tomàs. A partir d’ara, la seva vida s’entregaria completament a la composició musical al servei de l’església, la seva música per a la glòria de Déu. D’aquí en naixerien els seus extraordinaris cicles de cantates.

Les dues cantates que escoltarem avui són les úniques destinades a celebrar la Visitació de Maria, festivitat que commemora la joia de Maria per l’encarnació de Jesús, segons l’evangeli de Lluc (1, 46-55).

La cantata Herz und Mund und Tat und Leben (El cor i la boca, els actes i la vida) en Do, BWV 147 parteix d’aquest tema i d’un llibret de Salomon Franck, a més d’altres textos anònims i d’algunes modificacions fetes pel mateix Bach. Aquesta va ser una de les primeres cantates que Bach va poder estrenar a Leipzig, interpretada per primera vegada només quatre mesos després de la seva arribada a la ciutat. Potser aquesta urgència explica el fet que Bach utilitzés per a aquesta cantata el material d’una primera versió de 1716 amb el mateix títol que havia compost originàriament a Weimar. L’estructura definitiva de la cantata preveu una divisió en dues parts, de les quals la primera s’executava abans del sermó i la segona després Totes dues conclouen amb un coral diferent però amb el mateix tema musical. D’acord amb el seu caràcter festiu, la cantata s’inicia amb un moviment enèrgic i brillant presentat per la trompeta i l’orquestra que, a continuació, deixa pas al cor, que el transforma en una vertiginosa fuga que reprèn el tema inicial. Les àries de la primera part són interpretades per les veus femenines en diàleg amb instruments solistes, d’entre els quals destaca l’oboè d’amor, un dels preferits del compositor. A la segona part, en canvi, són les veus masculines qui ens condueixen al cèlebre coral final Jesus bleibet meine Freude d’estructura tan senzilla com perfecta, monumental i íntima.

L’any 1724, i per a la mateixa festivitat, Bach presentaria Meine Seel erhebt den Herren, (La meva ànima glorifica el Senyor) en sol m, BWV 10. Aquesta cantata, que expressa amb ambigüitat el contrast entre l’alegria i l’elogi d’una banda i la humilitat, de l’altra, no s’inspira en un himne protestant sinó que recull textos anònims i versicles de la Bíblia. Presentada també per una àgil simfonia instrumental a la qual s’afegeix el cor que mostra un ampli desenvolupament polifònic, aquesta cantata s’estructura en una sola part amb set moviments. Tres àries en què participen les quatre veus solistes, dos recitatius per a tenor i un coral final que, a més del cor inicial, serveixen a Bach per lloar el Senyor i compartir-nos la seva pròpia experiència i relació directa, íntima i genuïna amb el creador.