Roger Padullés

Amb els models del lied alemany i de la cançó francesa, la cançó artística catalana oferia un espai íntim, profund i alhora assequible, amb recitals als ateneus, casinos, salons particulars i sales de concert on sovintejava la música de Mendelssohn, Fauré o Schubert al costat de la de Garreta, Morera o Pahissa, sempre sota la mateixa etiqueta de lieder.

Les cançons de Garreta van gaudir de premis, reconeixement i interpretacions a càrrec de cantants consagrats, però van desaparèixer ràpidament del repertori i ni tan sols es van editar, llevat d’alguna excepció. El concert d’avui ens les farà reviure de nou.