L’Auditori de Barcelona restaura la Llanterna de Rafael Moneo, que conté les pintures murals de Pablo Palazuelo. Un projecte que preveu la substitució de les superfícies de vidre del monument per tal de solucionar els problemes de trencament d’algunes de les peces que les constitueixen i adaptar-les al nou marc normatiu. Les obres, que van començar el passat 1 de febrer, està previst que s’acabin al setembre. 

Un cop substituïts els llenços de vidre, es procedirà a la restitució de les pintures murals. De la mà del departament de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona i seguint les directrius de la Fundació Pablo Palazuelo, s’han pres les mesures necessàries perquè aquesta tasca sigui el més fidedigna possible a l’obra original, des de l’aixecament topogràfic dels traços que constitueixen la peça a l’anàlisi de laboratori de mostres de pintura, amb una complerta investigació de la documentació de construcció de l’edifici per tal de reproduir el sistema de pintat de l’obra.

Aprofitant la intervenció, s’actualitzarà el sistema d’il·luminació amb lluminàries més sostenibles tipus LED i se sotmetrà l’entramat metàl·lic despullat a treballs de conservació de l’estructura.

La Llanterna és el nucli vertebrador de L’Auditori de Barcelona. Concebut, l’edifici, com un monòleg respecte a un entorn que no oferia possibilitat de diàleg, la Llanterna és el resultat més brillant de la mirada autònoma i intimista que proposava el projecte de Rafael Moneo. Construïda, elevada, dins del centre buit de l’edifici, actua com a nexe d’unió entre les dues sales de l’equipament i l’espai del Museu de la Música solucionant de manera original el fet de compartir un únic vestíbul exterior.

La Llanterna és també el resultat de la col·laboració de dos artistes excepcionals: l’arquitecte Rafael Moneo, premi Pritzker de l’Arquitectura, i el pintor, escultor i gravador Pablo Palazuelo, Premio Nacional de Artes Plásticas. Aquesta és la segona obra conjunta després del vestíbul de l’edifici Bankiter, a Madrid, i resulta en la plasmació d’un seguit de pintures murals sobre 8 llenços de vidre suspesos de l’estructura principal de l’edifici de L’Auditori. L’obra, amb el seu ritme vertical i una aparença cristal·logràfica, és el contrapunt a la modernitat discreta de la resta de l’edifici.

El pressupost global màxim d’aquesta inversió és d’1.123.000 euros (IVA inclòs). Les obres es financen amb una subvenció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i una aportació de l’Ajuntament de Barcelona del Pla d’Inversions Municipal. 

Durant el temps que duren les obres, les artistes plàstiques Eloise Gillow, Mina Hamada i Carla Fuentes han intervingut en els murs perimetrals que tanquen les obres i han creat tres grans murals amb la temàtica de la trilogia de les presents temporades artístiques de L’Auditori: la Creació (2020-21), Amor i Odi (2021-22) i Mort o Retorn (2022-23).

La intervenció de la Llanterna se suma a altres millores que està fent L’Auditori en terme d’infraestructures i sostenibilitat, com ara el canvi del sistema de climatització, la substitució de la il·luminació interna i externa per lluminària LED i la instal·lació de plaques solars al terrat de l’equipament.

L’Auditori va ser realitzat per l’arquitecte Rafael Moneo entre 1990 i 1999. Durant aquest període, Palazuelo investigava amb dissenys que contenien cal·ligrafies de signes amb traços allargats fins als límits del paper. Per a la proposta d’actuació en els vuit panys de paret de vidre de la Llanterna, el pintor va desenvolupar una família gràfica completa que representava repeticions reticulades i que va titular Concert. Aquesta proposta és el resultat d’una sèrie de mutacions que resulten en uns conjunts clars de traços oblics i entrellaçats amb espessors canviants, jerarquitzats amb una coloració anyil. Si bé la proposta inicial contemplava la realització dels traços amb peces metàl·liques, finalment es van executar amb pintura lacada.

Aquest disseny es va centrar en la peça de transició entre els dos grans volums que contenen les sales de concert, un espai quadrangular i obert amb panells de vidre de grans dimensions. Tot i ser una actuació cenyida al perímetre d’aquest espai, el treball de Palazuelo transcendeix els murs i transforma la caixa de vidre suspesa i girada en diagonal en una joia, en una làmpada com a homenatge a la música.