Localitzen obres inèdites de Mompou i Blancafort en rotlles de pianola

03-Dec-2015 – Lisi Andrés

La recerca ha permès localitzar també el primer enregistrament dels Preludis I i II de Frederic Mompou, a mans del mateix compositor, i dues obres desconegudes de Manuel Blancafort: Humoresque i Deuxième Humoresque.

Les troballes s’han dut a terme en el procés de desenvolupament d’un sistema de digitalització de rotlles de pianola, el Pianola Roll Digitizer, creat per la UAB i el Centre de Visió per Computador (CVC), en col•laboració amb el Museu de la Música de Barcelona i el Centre Robert Gerhard.

El digitalitzador de rotlles de pianola obre la porta a la digitalització massiva de grans col•leccions musicals en aquest suport sonor i a desvetllar un important patrimoni musical de principis del segle XX.

Investigadors del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han localitzat diverses obres inèdites de Frederic Mompou i Manuel Blancafort en rotlles de pianola.

Entre les troballes sorprenen diverses composicions de música ballable que ambdós compositors van signar conjuntament sota el pseudònim “Hobby” i que inclouen estils tan allunyats del seu llenguatge com el foxtrot o el ragtime. D’aquesta sèrie n’han localitzat tres en rotlles de pianola i n’han pogut identificar catorze més sobre catàleg.

Igualment, s’ha trobat el primer enregistrament dels Preludis I i II de Frederic Mompou, interpretats pel mateix compositor, i dues obres fins ara desconegudes de Manuel Blancafort: Humoresque i Deuxième Humoresque. Les dues composicions de Blancafort van ser escrites abans de 1914 mentre que l’enregistrament de Mompou es va fer abans de l’any 1929, el què el converteix en el primer enregistrament conservat del músic.

Les obres de Mompou i Blancafort han estat identificades pel musicòleg Jordi Roquer, investigador del Grup de Recerca de Les Músiques en les Societats Contemporànies de la UAB (MUSC) i professor del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat.

Les troballes s’han fet dins del procés de desenvolupament d’un sistema per digitalitzar rotlles de pianola creat per la UAB i el Centre de Visió per Computador (CVC), en col•laboració amb el Museu de la Música de Barcelona i el Centre Robert Gerhard per a la promoció i difusió del patrimoni musical català (Generalitat de Catalunya).

L’investigador estudiava l’activitat de l’empresa Rotlles Victòria, una important indústria fabricant i exportadora de rotlles de pianola de La Garriga (Barcelona), propietat de la família Blancafort, però de la qual no queda gairebé res: ni maquinària, ni patents, ni informació tècnica sobre els seus rotlles.

Jordi Roquer va cercar en el fons documental de la família Blancafort i en la correspondència entre els dos músics hi va trobar proves evidents de l’existència d’aquest material. Estirant del fil, van sortir diversos documents que ho certificaven i ja en contacte amb els descendents de Manuel Blancafort va localitzar les seves dues peces inèdites i l’enregistrament de Mompou. Poc després, l’estudi dels catàlegs de Victòria conservats a la Biblioteca de Catalunya li va permetre localitzar tres rotlles de música ballable més signades sota el pseudònim “Hobby” pels dos compositors.

“Segurament ambdós compositors van crear aquestes obres sota pseudònim amb finalitat econòmica, però això no vol dir que siguin obres menors. No cal confondre gènere amb qualitat. Algunes d’aquestes peces tenen una complexitat estructural i un disseny que des del punt de vista del llenguatge del jazz no té res de menor. Sabien exactament el que estaven fent, tenien el llenguatge absolutament assimilat, el que suposa una grata sorpresa per als musicòlegs i un enriquiment per a la cultura musical catalana. Mompou feia bramar el piano com el més desenfrenat dels compositors de ragtime”, explica l’investigador.

Un sistema clau per a la preservació i l’estudi de rotlles de pianola

El Pianola Roll Digitizer és el primer digitalitzador de rotlles de pianola creat a la Península Ibèrica i el primer del món que és fruit d’una col•laboració entre institucions. De fet, el Museu de la Música de Barcelona ha estat la primera institució del món en iniciar la digitalització dels gairebé 3.000 rotlles de pianola que conformen la seva col•lecció. Dispositius anteriors han estat creats a títol individual i només digitalitzen, de manera gairebé manual, la imatge del rotlle.

També és el primer sistema en què han treballat per primera vegada conjuntament enginyers i musicòlegs, el que confereix al digitalitzador un valor molt important, perquè permet no només tenir una imatge digital de cada rotlle, sinó també generar automàticament un arxiu MIDI de cada peça musical i que es pugui interpretar la informació musicològica que hi conté.

El digitalitzador creat per la UAB i el CVC és un avenç molt important perquè suposa que, per primera vegada, es pugui preservar aquest suport sonor de manera ràpida, massiva i permanent; abordar la digitalització de grans col•leccions (de museus, biblioteques i altres fons musicals, etc.) i començar a desvetllar un important patrimoni musical pràcticament desconegut fins ara.

“El rotlle de pianola és un suport sonor complex que va ser molt important durant les tres primeres dècades del segle XX. Cada fabricant usava sistemes diferents per produir els seus rotlles i per tant cal una recerca musicològica especialitzada en aquest sentit, àmbit en el què la UAB som líders”, assenyala Francesc Cortés, professor de Musicologia de la Universitat i director del Grup de Recerca MUSC.

Un gran pas endavant per a la recerca musicològica

Disposar d’un sistema com aquest és un gran pas endavant també per a la recerca musicològica dels rotlles de pianola a nivell mundial.

“Les pianoles van ser els aparells més utilitzats per reproduir música durant trenta anys arreu del món. A Espanya gairebé no n’hi ha, perquè durant la Guerra Civil i la postguerra els dispositius van ser extrets dels pianos i venuts fora del país. Ara, amb el sistema de digitalització, tenim l’oportunitat d’estudiar la interpretació, el consum i la recepció musical durant les tres primeres dècades del segle XX des d’una perspectiva privilegiada” indiquen els investigadors. “Són quantitats ingents d’informació sobre interpretacions que estan desateses. Ara només cal poder disposar dels recursos econòmics per poder continuar aquesta important tasca de recerca”, conclouen.

La UAB i el CVC, que han treballat en aquest projecte des del 2009, poden oferir ara el seu coneixement a les institucions interessades per estudiar les seves col•leccions i fer, segons els investigadors, noves i interessants descobertes.

Grans compositors com Rachmaninov, Stravinsky, Granados o Grieg, entre molts altres, van enregistrar les seves pròpies obres en rotlles de pianola.

Més informació: Dossier de premsa

CARREGANT…

Formulari enviat correctament!

El formulari s'ha enviat correctament. Ens posarem en contacte per correu electrònic o telèfon.