El proper 13 de desembre la temporada de Cambra de L’Auditori, en col·laboració amb el Museu de la Música, presentarà el concert Monogràfic Francesc Civil. Un recital en el qual s’interpretarà una part important de l’obra de Francesc Civil per a piano de la mà de Miquel Villalba. El concert serà la culminació d’un projecte de recuperació integral en el qual el mateix Miquel Villalba, juntament amb l’editorial Ficta, han treballat durant més de dos anys i que ha permès editar més de 200 pàgines de partitures i dues hores de música que, a més, han sigut enregistrades per primera vegada. Al concert de L’Auditori (13/12 Sala 4 20h) Villalba interpretarà obres com Pomell de cançons catalanes, que inclou alguns dels arranjaments més coneguts de les nadales catalanes, Tema, variacions i final Impressions (Choral et huit variations), Peralada, Dues sardanes i Toccata. Miquel Villalba oferirà algunes de les peces amb el piano Chassaigne Frères de Frederic Mompou que es conserva al Museu de la Música i amb el qual també es va enregistrar una peça.
El doble CD fou enregistrat el passat mes de juliol a la Sala 4 – Alicia de Larrocha de L’Auditori de Barcelona i recull l’obra completa per a piano sol de Civil. Aquest enregistrament està dedicat al Pare Ireneu Segarra (1917-2005): mestre de música i de vida de l’intèrpret, amic i intèrpret del compositor.
L’edició de les partitures, l’enregistrament del doble CD i el concert permeten així recuperar la figura de Francesc Civil que és cabdal per entendre el bon ofici de músics que, malgrat l’aïllament de la cultura del moment, van destacar en àmbits com la composició, la musicologia i la interpretació. Format a Montserrat i a la Schola Cantorum de París, aviat va destacar com a organista i pedagog –fou el fundador del Conservatori de Girona–, i és conegut sobretot per la seva obra religiosa, organística i sardanística. En aquest concert presentem una part important de la seva obra per a piano de la mà de Miquel Villalba, que culmina així d’un projecte d’enregistrament.
La temporada de Cambra compromesa amb la recuperació de patrimoni
Amb el concert dedicat a l’obra del Mestre Civil la temporada de Música de Cambra de L’Auditori continua la línia de projectes que han de permetre la recuperació i divulgació del patrimoni musical català. Un dels projectes de recuperació integral per al 2018 estarà protagonitzat per la música de Robert Gerhard i Felip Pedrell de la mà del Trio Pedrell, formació emergent de trio amb piano.
També en col·laboració amb Ficta es publicaran i enregistraran per primera vegada el què en realitat fou el primer trio de Gerhard i que es conserva inèdit a Valls. L’enregistrament es completarà amb el segon trio de Gerhard (estrenat al Palau de al Música farà cent anys el 2018) i el Nocturn de Felip Pedrell.
L’enregistrament del que serà el primer CD de la formació cambrística, tindrà lloc a L’Auditori el juliol de 2018 i es presentarà en concert a la temporada de cambra 2018-2019 (data pendent de confirmació).

Piano Chassaigne Frères. Barcelona, 1915. MDMB 1652
El 1915, poc després de tornar de la seva primera estada a París, Frederic Mompou va arrendar un piano de cua de la casa Chassaigne Frères de Barcelona, aleshores una de les més importants i productives de la ciutat. Era un piano de gamma alta i de gran qualitat, i probablement va utilitzar-lo per compondre les primeres cançons i peces per a piano. Dins del piano Mompou hi va signar, amb la data de 1985, per deixar testimoni que era la seva principal eina de treball. L’instrument va romandre al seu domicili del Passeig de Gràcia fins a la mort de Mompou el 1989.

Es caracteritza per la subtilesa del teclat i la seva sonoritat, uns trets que s’ajusten perfectament a l’ideal tímbric i estètic de la música de Mompou. És, per tant, un document i testimoni sonor transcendental a l’hora d’aprofundir en les característiques de la seva creació musical. La vídua de Mompou, la pianista i pedagoga Carme Bravo, va fer-ne donació al Museu de la Música l’any 2002. Des d’aleshores el Museu ha volgut difondre el llegat de Mompou mitjançant l’exposició d’aquest instrument i d’activitats relacionades: concerts, assajos oberts i enregistraments vídeo.


Alguns apunts biogràfics sobre el Mestre Civil
Nascut a Molins de Rei el 12 de març de 1895, Francesc Civil gaudeix d’un ambient familiar musical molt favorable. Als sis anys comença a rebre les primeres nocions de música a través del seu pare i del seu germà Joseph i assisteix als seus primers concerts. La seva estada a l’Escolania de Montserrat, de 1903 a 1907, és definitiva per establir unes bases sòlides sobre les quals edificar una personalitat musical de primeríssim nivell. Als dotze anys, sembla que per decisió del seu pare, s’instal·la a París, principal centre artístic, literari i intel·lectual mundial durant el canvi de segle, on vivien el seu germà Aleix i el seu germà i padrí Joseph. Allà continua la seva formació acadèmica general entre les localitats d’Étampes i Pithiviers, que culmina a la universitat parisenca de la Sorbona, on obté el títol superior de batxiller. El mes de setembre de 1913 supera l’examen d’ingrés a la Schola Cantorum de París, dirigida llavors per Vincent d’Indy, on estudia fins al 1917. Els primers esbossos pianístics daten d’aquesta època d’estudiant i en algun hi trobem la llavor de futures obres.
Obligat a tornar a Catalunya pels efectes de la Gran Guerra, s’instal·la a Figueres el 1917, on compleix el servei militar a la banda del regiment, i ben aviat s’introdueix en la vida musical de la ciutat tot integrant-se en algunes de les agrupacions instrumentals i fundant- ne d’altres. El 1920 es casa amb Maria Figueras Masó, a qui dedica el seu Nocturn en Sol bemoll major, i un any més tard neix la seva única filla, Maria Elvira. Durant aquests anys, la seva intensa activitat com a intèrpret i com a docent anirà en detriment de l’activitat compositiva.
L’ambient poc estimulant de Figueres, des del punt de vista professional, el durà a traslladar- se a Girona el 1924 amb el desig de trobar-hi projectes més engrescadors. Un any més tard és nomenat organista de la Catedral, en règim d’interinitat, i mestre de capella de l’església col·legiata de Sant Feliu. En aquesta ciutat desenvoluparà una importantíssima tasca pedagògica amb la creació de l’Acadèmia Musical Francesc Civil i posteriorment com a impulsor de l’Escola Municipal de Música, que esdevindrà l’actual Conservatori «Isaac Albéniz». Aquest darrer projecte, però, no s’acabarà de concretar a causa de l’inici de la Guerra Civil l’any 1936. Durant aquesta primera etapa, la seva producció pianística serà minsa i el seu catàleg s’ampliarà bàsicament amb sardanes per a cobla i obres de caire pedagògic.
El tres de gener de 1937 creua la duana de Portbou camí de l’exili seguint el consell del seu germà Joseph i impressionat per la mort dels seus germans Lluís (sacerdot), Miquel i Aleix (religiosos de Montserrat) assassinats per un comitè revolucionari. S’estableix a Versalles i reprèn l’antiga relació amb la Schola Cantorum, ara rebatejada amb el nom d’École César Franck. Aquí pronuncia algunes conferències sobre la cançó catalana i s’interpreten dues sardanes seves per a piano: Festa de la Santa Creu a Figueres (reg. 321) i La nit de Sant Joan (reg. 325). Es tracta de dues sardanes «de concert», pensades per al piano, que formen un díptic de gran poder evocatiu.
De retorn a Girona, l’any 1939, es reincorpora a les seves tasques docents, s’involucra activament en la direcció de cors, on assoleix importants fites d’àmbit internacional, i és nomenat finalment director de l’Escola de Música Provincial, actual Conservatori. Entre 1941 i 1965 realitza una ingent tasca de recerca musicològica, elogiada i premiada al llarg dels anys, en diferents àmbits de la història musical de la ciutat i de la província. Una de les més significatives és la recol·lecció i posterior transcripció de cançons populars gironines, principalment, i d’altres comarques. L’orgue serà sempre present al llarg de la vida del compositor. El diploma que n’obté a la Schola Cantorum és una prova fefaent del profund coneixement que tenia de l’instrument i de les seves capacitats com a improvisador.
Més sobre Ficta
Ficta edicions i produccions neix el novembre de 2015 per impuls de Bernat Cabré i Martí Ferrer amb la voluntat de ser un agent promotor de la recuperació integral del patrimoni musical català. Un articulador dels diferents actors (conservadors, creadors, acadèmics, intèrprets i programadors) per fer possible que la nostra música, des del passat més remot i fins a la més actual s’interpreti i pugui ser gaudida. Per això busquem la complicitat dels intèrprets i programadors en la recuperació integral (partitura, enregistrament, concerts, etc). En aquesta línia de treball patrimonial destaquen projectes com El Nostre Nadal i el Concert per a piano de Francesc Civil, Tempesta Esvaïda de Carme Montoriol i Joaquim Serra, Florilegium Musicum Cataloniae (música inèdita de mestres de capella catalans dels s.XVII), Anthologia Sacra de Vicente Goicoechea, etc.
Per la qualitat de les seves publicacions i l’important treball de promoció que fan compositors com Josep Vila i Casañas, Feliu Gasull, Miquel Oliu, Joan Magrané, Josep Ollé entre d’altres publiquen la seva música a Ficta.