FRÉDÉRIC CHOPIN
(Zelazowa Wola, Polònia 1810 – París 1849)
Preludi n. 7, op. 28
Trans. Francesc Tárrega (1852-1909)
FERRAN SOR
(Barcelona 1778 – París 1839)
Gran solo
MIQUEL LLOBET
(Barcelona 1878 – 1938)
Mazurka per Buffaleti
ROBERT SCHUMANN
(Zwickau, Alemanya 1810 – Bonn, Alemanya 1856)
Romanza
Trans. Francesc Tárrega (1852-1909)
HEITOR VILLA-LOBOS
(Rio de Janeiro 1887 – 1959)
Etude n. 11
LEO BROUWER
(L’Habana, Cuba 1939)
Sonata n. 5 “Ars Combinatoria”
1. Toccata
2. Fantasia que contrahace la arpa
3. Danza alla Rustica
Yaroslava Ihnatenko, guitarra
COMENTARI
per Jordi Pizarro
“Tècnica brillant, emotivitat profundament sentida i comprensió musical madura: sembla com si Yaroslava, amb el seu instrument, no tingui límits. La seva presència escènica única, càlida, però enèrgica, fa que sigui un gran plaer per al públic experimentar una de les noves estrelles de la guitarra clàssica”.
Alexander-Sergei Ramírez
Robert Schumann Hochschule
Düsseldorf, Alemanya
Yaroslava presenta un programa que comença amb dos del grans compositors que representen el cim del pianisme romàntic, Chopin i Schumann, sota l’exquisida transcripció per a guitarra del gran Francesc Tàrrega. A continuació, el Gran solo de Sor, l‘obra representativa del repertori guitarrístic del període romàntic. El segle XX ha tingut com a màxim representant de l’impressionisme guitarrístic el músic català Miquel Llobet, que va dedicar l’obra Masurca per a Federico Bufaletti al mestre de mestres, l’il·lustre musicòleg i compositor Felip Pedrell. Finalitzem amb el màxim exponent i referent ineludible de la composició per a guitarra, el compositor cubà Leo Brouwer.
GUITARRA
Enrique García, 1868-1922
MDMB 1700
Barcelona, 1913
Enrique García s’inicia com a guitarrer al taller de José Ramírez a Madrid. El 1893 va obtenir el primer premi a l’Exposició Universal de Chicago, un mèrit que faria constar a les etiquetes de les seves guitarres posteriors. El 1895 es trasllada a Barcelona per obrir un taller al carrer Aragó i posteriorment, el 1904, al Passeig de Sant Joan, on va romandre fins a la seva mort. Gràcies al suport d’intèrprets com Domingo Prat o Francesc Tàrrega, que tocaven les seves guitarres, va assolir una gran reputació internacional. Aquesta guitarra va arribar al Museu el 2007, gràcies a la donació de Juan Cortes-Russell. Presenta diferents línies de colors al voltant de l’obertura acústica. Els materials utilitzats són os, xicranda, pícea, cedre, vori i metall.
En col·laboració amb el Certamen LLobet
