TRADICIONAL

El cant dels ocells

Cançó popular catalana de Nadal
Arranjament de Bernat Vivancos (2006)

JOSEP MARIA RUERA
(Barcelona 1900 – Granollers 1988)

Suite Catalana

EDUARDO LÓPEZ-CHÁVARRI
(Valencia 1871 – 1970)

Rondel

CHRISTOPHER TIN
(Redwood City, Califòrnia, Estats Units 1976)

Baba Yetu

GREG GILPIN
(Missouri, Estats Units 1964)

Nothing gonna stumble my feet

HIDEKI CHIHARA
(Japó 1957)

Kirishitan – Imayo

(2017)

KENTARO SATO
(Los Angeles, Estats Units 1981)

O lux beatissima

SUSANNA LINDMARK
(Suècia)

Song of hope

TRADICIONAL DE MALÀISIA

Wau Bulan

Arranjaments de Tracy Wong

La durada aproximada del concert és de 45′

COMENTARI

per Alba Nogueras

La formació granollerina Veus – Cor Infantil Amics de la Unió ens proposa fer un viatge a través d’aquest art universal que és la música, que és el cant coral; un itinerari fet de molts registres diferents que comença aquí i ara, amb una obra contemporània d’un autor català. Així, arrenquem el vol amb El cant dels ocells en un arranjament de Bernat Vivancos; amb una sola veu que ens presenta una melodia per a tots coneguda, que creix i es fa gruixuda i ampla, que s’assenta i s’escampa amb un coixí harmònic per deixar a punt l’atmosfera que transportarà tots els assistents.

D’aquí, fem un salt al passat i a la nostra tradició amb una suite d’arranjaments populars del compositor, també granollerí, Josep Maria Ruera –que, entre d’altres, va ser violista de l’Orquestra Pau Casals i organista de l’església parroquial de la capital vallesana, a més de director d’orquestres i conjunts de la ciutat– i un arranjament de la tradicional Rondel del valencià Eduardo López-Chávarri.

Seguirem amb dues obres d’autors nord-americans que adopten deixos de procedència africana i un cert sentit d’espiritualitat; Baba Yetu, deChristopher Tin –una traducció al suahili del parenostre– és una obra originalment composta per a videojoc, la primera a ser premiada als Grammy, que forma part del cicle de cançons Calling all Dawns. D’altra banda, el compositor Greg Gilpin ens apropa la determinació de l’espiritual Nothing Gonna Stumble my Feet; amb lletra de John Parker, juga amb les dinàmiques, l’accentuació dels contratemps i la possibilitat de percussió de la lletra.

Qui també se serveix d’una altra pregària –l’avemaria- és el japonès Hideki Chihara a Kirishitan-Imayo, tot i que l’espectacularitat de la interpretació d’aquesta peça s’amaga en sorpreses frenètiques, canvis de tempo i de caràcter, jocs visuals i harmònics que no desvetllarem en aquestes línies per tal que el públic en pugui gaudir. I deixarem enrere el vertigen per trobar un moment de pau. O lux beatisima del compositor japonès-estatunidenc Kentano Sato vesteix de música un fragment de la seqüència gregoriana de Pentecosta «Veni Sancte Spiritus»; es tracta d’una relectura d’aquesta llum divina que arriba fins ben endins del pit, al cor.

Encararem la recta final del programa amb Song of Hope de Susanna Lindmark, ques’ha convertit en tot un himne per a la formació vallesana: aquesta cançó d’esperança ha acompanyat Veus al llarg dels anys i a través de les fronteres, en concerts modestos i en grans competicions. El missatge, clar i optimista, empodera els protagonistes d’aquest viatge i encomana l’entusiasme a tothom que l’escolta. Finalment, sentim un pedal harmònic; el vent bufa entre les fulles, els ocells canten, les canyes repiquen i l’aigua corre pel riu. Una melodia senzilla ens explica com és de bonic l’estel tradicional de Malàisia (wau) que té forma de mitja lluna (bulan) quan vola pel cel. Acabem el concert amb un arranjament de la compositora malàisiaTracy Wong; amb una melodia pentatònica i amb un crit d’esperança, un clam a la universalitat de la música.

EL FESTIVAL EMERGENTS REP EL SUPORT DE

I LA COL·LABORACIÓ DE