LUIS CODERA PUZO
(Barcelona 1981)

Las declinaciones

per a guitarra elèctrica

30′

Las enumeraciones

per a sintetitzador modular

(2023) – Estrena absoluta – 30′

COMENTARI

per Luis Codera Puzo

Un dels trucs utilitzats quan no sabem què dir és dir moltes coses molt ràpid amb l’esperança que, entre tot aquest embull d’elements que se’ns escapen de les mans, puguem dissimular la manca d’idees. En els darrers anys, el temor de caure en aquest parany m’ha portat a pretendre l’extrem oposat: una tendència a la sobrietat i a l’ús d’elements com l’uníson entre diversos instruments, figures persistents o notes repetides. Hi ha un cert alleugeriment en la repetició perquè cada nota sembla quedar justificada per l’anterior. Una nota diferent no és més arbitrària que una de repetida, però és possible que a la tercera repetició hom pugui fer veure que  té un pla.

A Las declinaciones per a guitarra elèctrica es posa de manifest aquest ús de notes repetides, i també la deliberada restricció a un marc molt limitat d’idees musicals. El terme al·ludeix a l’expressió encunyada pel filòsof i poeta romà Lucreci al seu poema didàctic De rerum natura. Lucreci aborda el fenomen de les diverses declinacions o desviacions que els àtoms experimenten respecte a la seva trajectòria prevista. Aquestes desviacions no només desafien la noció de determinisme, sinó que també possibiliten la creació de noves estructures o cossos. Aquest concepte és el punt de partida per a una doble metàfora de la peça: d’una banda, en referència a l’ús de diverses estructures que es repeteixen amb subtils desviacions, que són les causants de noves idees musicals; de l’altra, en un sentit més ampli, per l’ús d’elements que trenquen l’equilibri i les expectatives de l’oient en el marc establert per la mateixa composició. Es tracta de decisions que es mouen en el marge estret d’intentar plantejar situacions suficientment imprevistes i gairebé errònies i que, alhora, pretenen continuar sent coherents i necessàries.

Las enumeraciones, per a sintetitzador modular,  també manifesta el fenomen de la reiteració, que adopta la forma de sons repetits i de vibracions, oscil·lacions i polsos; una varietat de fenòmens acústics que tenen lloc en configuracions inestables i fràgils del sintetitzador i desapareixen amb el canvi de paràmetres més mínim. Amb el seu perfil dinàmic massiu i incansable, la peça sustenta la convicció que hi ha resultats musicals que només es poden manifestar a un volum d’una determinada intensitat.

«I també has d’entendre, ínclit Memmi,
que encara que en el buit es dirigeixin
perpendicularment els principis
cap avall, es desvien
de la línia recta en indeterminats
temps i espais; però són tan lleus
aquestes declinacions, que gairebé
no s’han d’anomenar d’aquesta manera.»

Lucreci, De rerum natura (segle I aC), Llibre II, versos 273-280.
Traducció a partir de la traducció castellana de José Marchena.