JACOB VAN EYCK
(La Haia, Països Baixos 1590 – Utrecht, Països Baixos 1657)

“Een Spaense Voys”
“Wilhelmus van Nassouwen”
“Boffons”

de Der Fluyten Lust-Hof

DIEGO ORTIZ
(Toledo, Espanya c.1510 – Roma, Itàlia c.1576)

Recercada primera

PARE ANTONI SOLER
(Olot, Espanya 1729 – San Lorenzo d’El Escorial, Madrid 1783)

Fandango, R. 146

GEORG PHILIPP TELEMANN
(Magdeburg, Alemanya 1681 – Hamburg, Alemanya 1767)

Sonata en Do major, TWV 41:C5

Fantasia en Re major, TWV 33:1

Fantasia “a la Francese”, TWV 40:8

Fantasia “a la Francese” en mi menor, TWV 33:21

JOSEPH BODIN DE BOISMORTIER
(Thionville, França 1689 – Roissy-en-Brie, França 1755)

Sonata en Sol major, op. 91 n. 3

PAUSA TÈCNICA 5’

GYÖRGY KURTÁG
(Lugoj, Romania 1926)

 Sappho-Fragment

CALLIOPE TSOUPAKI
(Piraeus, Grècia 1963)

A song for you

Estrena nacional

GYÖRGY LIGETI
(Dicsőszentmárton, Romania, 1923 – Viena, Àustria 2006)

Continuum

JOHANN SEBASTIAN BACH
(Eisenach, Alemanya 1685 – Leipzig, Alemanya 1750)

“Sarabande”
“Bourrée anglaise”

de Partita per a flauta sola, BWV 1013

Sonata en si menor, BWV 1030

La durada aproximada del concert és de 85′

COMENTARI

per Georgina Rabassó

Música en revolta

En l’època moderna, l’auge de les monarquies absolutes va generar la seva antítesi: les revoltes contra el poder establert. Aquelles revoltes no només feien front al poder abusiu de la reialesa, sinó també al de l’Església i la burgesia. I, a la seva manera, la música en va ser un reflex.

Aquest és el punt de partida contextual d’un programa que, travessant cinc centúries, arriba al segle XXI per mitjà de dos instruments, la flauta de bec i el clavecí, que sovint s’associen exclusivament a la música barroca. Amb aquesta atrevida proposta, les dues intèrprets es revolten i desafien els límits imposats als seus respectius instruments.

Obre el concert una composició de l’holandès Jacob van Eyck dedicada al monarca Felip II de Castella, però realment inspirada en la rebel·lió que va donar lloc a la Guerra dels Vuitanta Anys o Dutch Revolt. La segona peça de Van Eyck té els seus orígens en una cançó de protesta que es convertiria posteriorment en la base de l’himne nacional dels Països Baixos.

El terme fandango, que apareix de la mà del pare Soler, fa referència a un aldarull, la qual cosa ens permetria entendre’l com una dansa de rebel·lió. Per la seva banda, les diverses obres de Georg Philipp Telemann evoquen la dimensió caòtica, desinhibida i creativa de les fantasies. L’última d’elles, fantasia “a la francesa”, enllaça amb l’aire de les peces de Joseph Bodin de Boismortier, compositor a la cort de Versalles qui, tanmateix, va ser conegut també per vendre la seva música de manera independent. A més, ell va ser probablement qui va inventar el virtuosisme de creuar les mans al clavecí, una tècnica revolucionària.

A la segona part del concert, escoltarem algunes obres que inclouen la revolta contra determinades convencions de la mateixa música, com en el cas de György Ligeti. Fem un salt cap al segle XX i iniciem l’itinerari amb una evocació de la poetessa Safo per part de György Kurtág. La meitat de la humanitat es rebel·la envers el poder dominant masculí per prendre la paraula i aparèixer en l’espai públic.

Això inclou les compositores, tan presents i alhora tan absents en la història de la música. La peça següent es deu a Calliope Tsoupaki: una nova composició, estrena en el territori espanyol, per a flauta de bec i clavecí, amb què la compositora grega es rebel·la contra la minsa existència de música per a aquesta combinació instrumental en el panorama actual.

El punt final del concert el posa Johann Sebastian Bach. I és que segons afirmen rotundament i sense concessions Horsch i Pashchenko, «un programa sobre el poder només pot acabar amb Bach».