RONALD LO PRESTI
Williamstown, Estats Units 1933 – Tempe, Estat Units 1985

Elegy for a Young American

Elegia per a un jove americà (1964) – 7’

 

BERT APPERMONT
Bilzen, Bèlgica 1973

Crystal magic

Cristall màgic (2019) – 11’

Carnelian: The Stone of Perseverance (Cornalina: la pedra de la perseverança)
Opal: The Stone of Misfortune (Òpal: la pedra de la desgràcia)
Amethyst: The Stone of Wisdom (Ametista: la pedra de la saviesa)
Amazonite: The Stone of Playfulness (Amazonita: la pedra de l’alegria)

 

DMITRI XOSTAKÓVITX
Sant Petersburg 1906 – 1975

Simfonia n. 9, op. 70

(1945) – 28’
Arranjament de Hardy Mertens i Johannes Maria Suykerbuyk

Allegro
Moderato
Presto
Largo
Allegretto-Allegro

Banda Municipal de Barcelona
José R. Pascual-Vilaplana, direcció

 

CLARINETS Àngel Errea, concertino / José Miguel Micó, solista / Natàlia Zanón, solista  / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Joan Estellés / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez  / Javier Olmeda / José Joaquín Sánchez / Antonio Santos / Joan Tormo / Javier Vilaplana, requint / José Vicente Montesinos, clarinet baix  / Martí Guasteví, clarinet contrabaix SAXÒFONS Maurici Esteller, alt / Dani Molina, alt solista / Marta Romero, alt / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton  FLAUTES Manuel Reyes, solista / Paula Martínez / Ana Belén Sánchez* OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS  Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Germán Izquierdo, solista / Manuel Montesinos / Josep Miquel Rozalén / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Jesús Munuera, solista / Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador TROMBONS Francesc Ivars / Eduard Font / Héctor Penades BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Antonio Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Antoni Cubedo TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens

DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel 
ENCARREGAT DE LA BANDA Josep Miquel Rozalén
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals

 

 * Col·laborador

COMENTARI

per David Puertas Esteve

El 22 de novembre de 1963 (diada de Santa Cecília, patrona dels músics), el president dels Estats Units John F. Kennedy va ser assassinat a Dallas pels trets d’un franctirador. La notícia va commocionar el món i les mostres de condol van arribar de tot arreu. El fet també va trasbalsar diferents artistes que es van sentir empesos a mostrar, des del llenguatge de l’art, els seus sentiments de tristor i ràbia. Ronald Lo Presti, que aleshores era professor de clarinet i composició a la universitat de Texas, va transcriure el seu dolor en una partitura que s’ha convertit en un clàssic del repertori per a banda. L’Elegia per a un jove americà es va estrenar cinc mesos després de la mort del president i ha estat definida com una plasmació de les diferents fases del dol, des de la negació inicial fins a l’acceptació final amb els corresponents episodis de ràbia i depressió.

La música de Bert Appermont (Bèlgica, 1973) és directa i sincera. En els darrers anys, la nostra banda ens ha ofert diverses obres seves: potser recordarem colpidor Rèquiem a Brussel·les inspirat en els atemptats terroristes de 2016. L’obra d’avui és una de les últimes que ha escrit (2019) i troba la inspiració en un tema molt diferent: el món màgic de les pedres precioses. Els quatre moviments descriuen atmosferes ben diverses: el primer evoca la cornalina com a pedra de la perseverança; el segon, l’òpal, símbol de la desgràcia; el tercer, l’ametista i les seves varietats de violeta, pedra de la saviesa; i finalment el quart, l’amazonita amb el seu verd intens, pedra de l’alegria.

Xostakóvitx va gaudir dels honors més alts que el règim soviètic era capaç de concedir, i també va patir les humiliacions més severes que el mateix estat sabia aplicar. Stalin en persona va considerar-lo compositor nacional i, uns anys després, el va acusar de compondre música contra l’esperit del poble i el va obligar a retractar-se d’una música que el règim oficial va titllar de “pornofonia”. Quan va compondre la Simfonia núm. 9 (1945), les aigües ja estaven més tranquil·les i Xostakóvitx havia recuperat la confiança dels mandataris. La Novena es va estrenar poc després d’haver acabat la Segona Guerra Mundial, raó per la qual Stalin esperava una simfonia apoteòsica i triomfant. Es va trobar amb una obra de dimensions discretes, amb música alegre i lleugera, fresca i irònica. Xostakóvitx va dir: «Als músics, els encantarà tocar-la i als crítics, destrossar-la». Però el problema no van ser els crítics sinó el govern: la Novena va ser considerada inadequada per la seva suposada superficialitat. Xostakóvitx no va compondre cap nova simfonia fins després de la mort de Stalin l’any 1953.

CARREGANT…
Calendari sessions
Sessions del dia

Formulari enviat correctament!

El formulari s'ha enviat correctament. Ens posarem en contacte per correu electrònic o telèfon.