Festival Mozart Nits d'Estiu

Des de l’inici mateix de la creació del món (aquella “representació del caos” que obre, dissonant i misteriosa, l’oratori La creació de Franz Joseph Haydn), passant, ja en l’esfera quotidiana, pel començament del dia (amb la Sisena simfonia, “El matí”, també obra del “pare” del classicisme vienès), fins a elevar-nos considerablement en el temps i l’espai (amb la darrera simfonia de Mozart, la n. 41, la “Júpiter”). Entremig, el més que cèlebre i no menys sublim Concert per a clarinet del salzburguès i la Tercera simfonia del nostre Ferran Sor, compositor potser generalment associat al món de la guitarra, però que fou una personalitat destacada en els ambients musicals barcelonins de finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Autor també d’òpera i ballet (gèneres en els quals va obtenir grans èxits), Sor tingué una vida plena de vicissituds i apassionades inestabilitats (cosa no gens estranya en un temperament ja tocat pel Romanticisme que s’anava imposant arreu d’Europa).