Actuació d’Àlex Reviriego i Joke Lanz-Ute Wassermann
Plats combinats és una sèrie de quatre sessions temàtiques a partir de conceptes vinculats a l’exposició Escoltar amb les mans, que ens conviden a replantejar el valor de l’objecte analògic dins el paradigma canviant de l’entorn digital.
Experimentar amb els suports analògics i emprar-los com a eines per a fer música ha començat a ser una pràctica, inicialment minoritària, que amb els anys s’ha estès per les potencialitats musicals i polítiques que implica dessacralitzar un so imprès per a altres finalitats. En mans d’un turntabilista, un vinil projecta un escenari nou de possibilitats: regenera la música, la dessacralitza, la desorganitza i desjerarquitza, la fa més atzarosa i infinita. Un seguit d’etiquetes i conceptes que defugen del camp estrictament musical i ens obren la ment a visualitzar nous horitzons i noves maneres d’escoltar, de classificar i potser, de fer-nos més responsables i lliures. El contingut esdevé matèria primera.
La sessió inclou una visita guiada a l’exposició a càrrec de Ferran Fages, comissari.
Àlex Reviriego proposa Cheek to cheek (lent/encara més lent): una interpretació de l’estàndard original a 78 RPM però interpretant-lo amb contrabaix a velocitat més lenta, actuant com un tocadiscs a 45 RPM i a 33 RPM.
Joke Lanz i Ute Wassermann continuen explorant una proposta catàrtica i dadaista on els tocadiscs s’impregnen de fisicalitat i emoció humana en contrast amb una veu que sembla reproduir sons d’ocells, màquines, electrònica o, fins i tot, fragments d’un llenguatge d’un altre món.
ARTISTES
Àlex Reviriego (Barcelona, 1986) és contrabaixista de formació i músic electrònic per vocació. Gran oient i col·leccionista de vinils. Estudiós del seu instrument, destaca pel gran domini de les tècniques esteses i l’explotació tímbrica que en fa a partir de la idea de matèria i de fidelitat radical (portada a l’extrem) a un objecte limitat.
Ute Wassermann (Alemanya, 1960) ha estudiat arts visuals i cant. Al llarg dels anys, ha desenvolupat un catàleg cada vegada més gran d’expressions vocals polièdriques que ha inspirat a improvisadors i compositors de tot el món. Els seus mètodes per estendre i subvertir la veu inclouen l’ús de xiulets d’ocells, electrònica de baixa fidelitat, ressonadors, enregistraments de camp i diferents tipus de micròfons.
Joke Lanz (Suïssa, 1965) pioner de l’escena electrònica independent, el seu treball abraça la música improvisada i experimental, el noise, la performance i la música concreta. Una de les disciplines més arrelades dins del seu ampli catàleg és el treball amb tocadiscs i vinils amb els quals porta més de vint-i-cinc anys de trajectòria. Un dels referents indiscutibles de l’escena del turntabilism mundial.
