Programa
L’estiu de l’any 1979, un grup de músics excepcionals es van tancar als Estudis Gema 2 de Barcelona per enregistrar un disc insòlit i d’una celebrada sensibilitat. Dic celebrada, perquè van saber reunir els atributs principals dels estils fusionats en una clara intenció de transversalitat estilística (folk, ona laietana, música antiga…), per donar lloc a una música novadora, fruit del desig de l’experimentació i de la transgressió.
Quan aquestes coses passen, no hi ha una premeditació sinó que succeeixen perquè apareixen unes condicions especials i passen perquè han de passar. Per tant, estic segur que cap dels músics que hi van participar n’eren conscients de la llavor que estaven plantant, i dubto encara que tots en siguin conscients en l’actualitat.
És per això que em ve molt de gust dir que el disc Lo poder del Cant de l’Harmònica Brava, ha estat per a mi un disc de capçalera sense el qual jo ara seria un altre músic.
De petit l’escoltava dia sí i dia també, feliç perquè a cada escolta hi trobava un nou descobriment, noves sensacions.
I penso que això succeeix precisament perquè les peces que el conformen són peces d’orfebreria en les que les diferents veus filtregen entre elles per formar finalment un tot indivisible amb presència de forts components emotius insubstituïbles.
La prova de tot el que us dic, és que molts dels músics que hi van formar part han tingut i tenen una presència destacada dins la música del país: Joan Albert Amargós, Feliu Gasull, Carles Benavent, Joan Saura, Saki Guillem, Eliseo Parra, Marcel Casellas, Martí Soler…
Ara, he estat proposat per revisitar l’obra i donar-li la meva pròpia mirada. No us puc amagar el meu entusiasme, i m’agraden els reptes, però no he embogit. No tinc cap dubte que una cosa que està tant ben travada, no cal ni tocar-la. I és per aquest motiu que la meva proposta es basa en la recuperació del esperit de transgressió, el traspàs generacional amb una certa dosi de conservació.
Espero que entre tots, us fem sentir receptors de totes aquestes emocions i de la grandesa d’aquesta obra que tant estimo.
