Repertori
Gabriel Fauré: Pavana en fa # m, op. 50 (1887)
Maurice Ravel: Pavana de la bella dorment del bosc, per a piano a quatre mans
Maurice Ravel: Ma mère l’oye (1911)
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Zoi Tsokanou, direcció musical
Antonio Ruz, direcció escènica i coreografia
Rosa Fillat, direcció pedagògica
Programa
De 3r a 6è de Primària i 1r i 2n de Secundària
Prepara la teva participació a l’espectacle des de la butaca aquí
L’OBC presenta un viatge per les danses de Maurice Ravel. La Bella Dorment, en Patufet, la Bella i la Bèstia i altres personatges dels contes de fades de Charles Perrault són els protagonistes del ballet Ma mère l’oye, una porta oberta a un món encantat i ple de màgia que serveix com a punt de partida per a un treball coreogràfic sobre l’escenari. La sensibilitat de Ravel copsa magistralment l’univers de la fantasia: unes danses lliures, vives i plenes de color que mostren la cara més tendra d’un compositor fascinat per la infantesa.
Els contes infantils que Charles Perrault va recollir a Les Contes de ma mère l’Oye (Els contes de la Mare Oca) reuneixen temes universals i figures arquetípiques que han alimentat la imaginació de generacions. A partir dels contes, Maurice Ravel construeix un univers sonor de projecció plàstica. Es tracta d’una obra originalment per a piano a quatre mans que Ravel posteriorment va convertir en un ballet i li va conferir unitat narrativa afegint-hi un preludi, una escena i quatre interludis. El compositor francès fa ballar l’orquestra i, amb un domini magistral dels recursos, retrata amb la música escenes i situacions fascinants. Un treball que, com reconeixia a les seves memòries, el va conduir a despullar la seva escriptura per evocar la poesia de la infància. Després d’un preludi i una dansa de la filadora (Danse du rouet) que ens traslladen a un espai màgic, obre el quadre musical una pavana amb la Bella Dorment al bosc. Després ve una conversa i una dansa entre la Bella i la Bèstia, la passejada d’en Polzet, el viatge a un Orient somiat per conèixer l’Emperadriu de les Pagodes i, finalment, un jardí encantat. Una meravellosa evocació musical de cada conte, en conserva la personalitat sense abandonar mai el fil narratiu des del principi fins al final. Un segle després, continua sent una joia de la música francesa de tots els temps, una fantàstica porta d’entrada a l’orquestra per a totes les edats.