Don Quixote

Richard Strauss es basa en les desventures del Quixot per compondre un poema simfònic en forma de variacions per a violoncel, viola i orquestra. L'autor empra el violoncel com a representació del Quixot, mentre que la viola (i ocasionalment el clarinet baix i la tuba) emula el personatge de Sancho Panza. Strauss era un compositor fascinat per la figura d'heroi i per la seva plasmació musical a partir de referents filosòfics i literaris, com ho testimonien obres com Així parlà Zaratustra, Una vida d'heroi o Don Quixot. La identificació del compositor amb l'heroi és una constant al llarg de la seva producció, i els processos de transformació i superació victoriosa són el rerefons estructural de bona part de la seva música. Per assolir aquesta síntesi amb el superhome nietzscheà, Strauss abraça tots els recursos orquestrals imaginables per eixamplar el llindar d’allò possible i generar un instrument al servei del progrés imparable de la humanitat.