Don Quixote

L'harmonia de les formes, de Jordi Cervelló, veu finalment la llum després de ser enregistrada l’any 2006. L'origen d'aquesta obra cal situar-lo a l'encàrrec d'una música per a l'exposició “I després de la forma, què?”, comissariada per Jorge Wagensberg al Museu de la Ciència de la Fundació La Caixa el 1999. Si voleu descobrir-ne els detalls, no us perdeu les notes al programa del propi compositor que trobareu a l’apartat “Descàrregues” d’aquesta mateixa pàgina.
Richard Strauss, per la seva banda, es basa en les desventures del Quixot per compondre un poema simfònic en forma de variacions per a violoncel, viola i orquestra. L'autor empra el violoncel com a representació del Quixot, mentre que la viola (i ocasionalment el clarinet baix i la tuba) emula el personatge de Sancho Panza. Strauss era un compositor fascinat per la figura d'heroi i per la seva plasmació musical a partir de referents filosòfics i literaris, com ho testimonien obres com Així parlà Zaratustra, Una vida d'heroi o Don Quixote.