La consagració de la primavera

Veritable icona de la revolució musical al segle XX, La consagració de la primavera és l'obra que possiblement més ha influït en el transcurs de la història de la música des de la seva polèmica estrena a París el 1913. Concebuda com a música de ballet per als Ballets Russos de Serge Diaghilev i coreografiada per Vàtslav Nijinski, l'ús de ritmes rudes i violents desvetllen una lectura primitivista d'un ritual pagà, una aproximació inaudita al fet musical i coreogràfic amb relació a les convencions vigents. Amb una partitura transgressora i radical, Stravinsky empra l'orquestra com una rica font de recursos rítmics que l'aproxima a un gran instrument de percussió, capaç d'invocar i desfermar les forces primigènies de la natura.