Repertori
Serguei Prokófiev: Simfonia n. 1 “Clàssica” en Re, op. 25 (1917) 15′”
Piotr Ilitx Txaikovski: Concert per a violí en Re, op. 35 (1878) 33′
Robert Gerhard: Albada, interludi i dansa (1936) 10′
Piotr Ilitx Txaikovski: Romeu i Julieta, obertura fantasia (1880) 20′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Sergei Dogadin, violí
Stephanie Childress, direcció
Programa
El concert per a violí i orquestra de Piotr Illitx Txaikovski és, possiblement, el més reconegut del seu gènere. Amb una escriptura per a solista a l’abast només dels virtuosos més agosarats, l’obra assoleix un dels cims indiscutibles de l’expressió romàntica. Txaikovski va compondre aquesta peça poc després de la Simfonia n. 4 i l’òpera Eugene Oneguin, durant el període de guariment d’un dels episodis més tempestuosos de la seva vida, amb una sensibilitat inaudita per plasmar la infinita gamma de sentiments de l’ànima humana.Romeu i Julieta, la tragèdia d’amor de Shakespeare, dona forma a una de les obres més inspirades de Txaikovski, una obertura-fantasia que recrea els personatges i vivències del paradigma de la tragèdia de l’amor condemnat. Concebuda com una estructura altament descriptiva, els temes musicals representen les distintes fases de la trama, fins a assolir un dels clímaxs més famosos de la història de la música, la presentació plena del tema d’amor a la secció final de l’obra.
La ruptura amb el llenguatge orquestral romàntic, llegat d’autors com Txaikovski, és el que va portar Serguei Prokófiev a revisitar l’herència clàssica anterior a Glinka i formular unes bases per a un neoclassicisme que va prendre Franz Joseph Haydn com a model. Aquest és el punt de partida de la Simfonia n. 1, “Clàssica”, una composició que va molt més enllà de l’emulació dels models simfònics del segle XVIII i que prefigura un dels corrents més fèrtils del segle passat.
Encapçala el concert Albada, interludi i dansa, de Robert Gerhard. Composta durant la Guerra Civil per a una sèrie de retransmissions radiofòniques de la BBC, l’obra mostra una plena identificació amb la causa republicana a partir de la incorporació de melodies populars juntament amb tractaments avantguardistes.
