Brutter

El duet dels germans Wallumrød proposa radicalitzar el criticat fetitxisme de la màquina: el seu so és agressiu i s'enfronta a la tendència de l'electrònica a sumar patrons repetitius i simètrics amb el loop (bucle) com a nucli. Brutter busca travar l'arrítmia i, amb ella, la paràlisi del ball. És a dir, la consciència del cos maldestre davant la irregularitat de la divisió temporal. La tendència de la percepció humana cap a la simetria, tantes vegades qüestionada a les arts visuals, se situa en aquesta proposta en primer pla a partir de la sonoritat. Així mateix, es trenca amb les expectatives associades a qualsevol dels instruments amb què treballen: la percussió es torna maquinal i el sintetitzador fuig de la sonoritat més elèctrica per construir un rerefons en què els patrons rítmics que es van desfent obtinguin continuïtat discursiva. L'electrònica fuig de complementar en l’aspecte melòdic o harmònic l'esperada rítmica de la percussió. Hi ha, doncs, una dissolució dels recursos d'un instrument en un altre, de vegades marcada pel diàleg i d'altres per la interrupció.