Prokófiev 5

La Simfonia n. 5 ha estat la més elogiada de les set que integren el catàleg de Serguei Prokófiev. Dotada d'un caràcter èpic i dramàtic, significa un doble retorn: d'una banda, era la primera que escrivia en tres lustres després de la Quarta; de l'altra, tornava a la Unió Soviètica després d’uns anys de residència als Estats Units. Després de la seva estrena a Moscou en un moment clau de la història soviètica, es va percebre com un testimoni musical de la victòria bèl·lica sobre Alemanya nazi. Segons el testimoni de Sviatoslav Richter, “quan Prokófiev va haver ocupat el seu lloc al podi i va regnar el silenci a la sala, de sobte van esclatar salves d'artilleria. Va esperar i va començar quan els canons es van aturar”.

Mozart i Saint-Saëns són les dues referències que esmentava Maurice Ravel en referir-se al seu Concert per a piano en sol. El compositor hi refina el dispositiu orquestral per embolcallar el piano, tractat amb virtuosisme des d'un punt de vista percutiu i melòdic, en una atmosfera fascinant. Assistim a la cruïlla de múltiples referències, des del jazz fins a les formes clàssiques, en un dels concerts per a piano més inspirats del segle passat.

Subito con forza és una de les creacions recents de la compositora coreana Unsuk Chin, reconeguda amb nombrosos guardons i que ha col·laborat amb directors de prestigi internacional. Aquesta breu peça construïda des de la intertextualitat beu d'una lectura personal de Beethoven ja des dels primers compassos, que s'obren amb una cita de l'Obertura Coriolano.