Schubert 8 i 9

Amb les seves dues darreres simfonies –la n. 8 en si m ”Inacabada”, integrada per dos moviments, inclosa–, Franz Schubert abandona la simfonia clàssica i s’agermana estèticament amb Beethoven en una concepció netament romàntica i allunyada del moviment estètic Sturm und Drang. La Novena simfonia mereix amb escreix el sobrenom de “Gran” per la seva magnitud i per ser una pàgina complexa que sintetitza present i futur al llarg dels seus quatre moviments. Va ser estrenada pòstumament, el 1839, sota la direcció de Felix Mendelssohn. Schubert havia mort onze anys abans.

Després del projecte beethovenià amb les versions de les nou simfonies, Jordi Savall s’enfronta ara a Schubert i a dues pàgines compromeses del simfonisme germànic al capdavant de Le Concert des Nations i d’acord amb criteris filològics que de ben segur faran que obres tan conegudes resultin noves per als oients dels nostres dies.