Carmen

Carmen és sinònim de femme fatale, d’amor i gelosia, de sensualitat i mort. La novel·la de Prosper Mérimée i, sobretot, l’òpera de Georges Bizet van immortalitzar les baixes passions humanes en forma d’art, van estilitzar els sentiments més descarnats i purs. El compositor uruguaià José Serebrier va fer una adaptació per a orquestra d’alguns dels fragments més coneguts de Carmen de Bizet, com ara la mítica havanera “L’Amor és un ocell rebel”, per acabar amb el final brillant de la “Dansa bohèmia” que, a l’obra escènica, enceta el segon acte. 
Paul Hindemith va compondre la Simfonia en Si b als Estats Units, on residia des del 1940. És considerada una obra mestra del repertori original per a banda simfònica, i va dirigir-la ell mateix al capdavant de la Banda de les Forces Armades dels Estats Units el 1951 a Washington. Tot i l’ús de dissonàncies i altres elements d’avantguarda, l’obra segueix l’habitual estil neoclàssic d’aquest autor, tant en la forma i el ritme com en les melodies.