BIOGRAFIA
Jordi Cervelló (Barcelona, 1935) és compositor i pedagog. El violí i, en general, la música de corda són el centre de la seva trajectòria vital i artística des que als sis anys va iniciar estudis de violí amb els mestres Rosa Maria Faria i Joan Massià. Posteriorment estudià virtuosisme amb Franco Tufari, a Milà, i amb Eugen Prokop. A partir de 1960 s’inicia en la composició a Barcelona amb el mestre Josep Maria Roma, amb el qual estudia harmonia, contrapunt i instrumentació.
L’obra Seqüències sobre una mort (1973), que va rebre el premi Ciutat de Barcelona, il·lustra, en aquesta primera etapa, la recerca d’un estil de marcat accent expressionista i gran poder comunicatiu, virtuosisme i alenada lírica. El violí, sens dubte, ha inspirat la major part de la seva música. Ha cultivat una línia fermament arrelada en els grans clàssics del segle XX. El seu catàleg, àmpliament difós a diverses ciutats europees i dels Estats Units, Mèxic, Colòmbia i Israel, consta d’unes quaranta obres per a corda, que inclouen des de peces per a violí sol fins a obres per a violí, viola i violoncel sol i orquestra, passant per diverses agrupacions de cambra.
Sonatina (1994) i els 4 Capricci (1998), amb la mirada posada en Paganini, il·lustren el seu apartat de peces concebudes a partir de l’experiència docent per ajudar al progrés tècnic dels estudiants. Algunes de les seves obres més representatives per a orquestra de corda, com Dos moviments (1965), Anna Frank, un símbol (1971), Concerto grosso (1973) i Cimento di luce e tenebra (1985), han estat interpretades per conjunts de prestigi internacional com l’English Chamber Orchestra, els Virtuosos de Moscou, l’Orquestra de Cambra Holandesa i la Camerata Lysy de Gstaadt.
El caràcter líric i nostàlgic de la seva música brilla de manera especial en obres com els dos Divertimenti (1996); Homenatge (1994), per a violoncel; Vers l’infinit (1983); Formas para una exposición. Lux et umbra i l’elegia per a cordes Madrid, 11 de marzo il·lustren un estil que culmina en els últims anys amb peces tan significatives per la seva bellesa, lirisme i escriptura virtuosa com el Concert per a violí i orquestra simfònica (2005), estrenat per l’Orquesta Sinfónica de la RTVE el 23 de setembre de 2005 amb gran èxit; el Divertimento 2002 pour petite orchestra, per encàrrec de l’OBC, i el poema dramàtic per a orquestra Ybris, estrenat el 2006 per l’Orquesta Nacional de España (ONE) dirigida per Josep Pons, obra en la qual l’autor vol plasmar «l’espiral de violència que condueix al desastre i el lament de les víctimes que en pateixen les conseqüències. És una obra que combina atmosferes expressionistes i impressionistes i desferma forts contrastos, des de l’amenaça fins a l’angoixa i el dolor de les víctimes».
