Temes de Gòspel
Arranjaments de Ramon Escalé
DONALD LAWRENCE
Healed
6’
SHIRLEY CAESAR
Satan, We’re Gonna Tear Your Kingdom Down
8’
NOLAN WILLIAMS
Take It to the Lord in Prayer
7’
RAMON ESCALÉ
March for Peace
3’
TRADICIONAL
Ain’T that good news
6’
KIRK FRANKLIN
More than I can bear
4’
TRADICIONAL
Wade in the water
5’
RAMON ESCALÉ
That ol’spiritual
3’
SHIRLEY CAESAR
Yes Lord, Yes
6’
FRED HAMMOND
When You Praise
5’
JOHN P. KEE
I Believe
7’
BANDA MUNICIPAL DE BARCELONA
Barcelona Gospel Messengers
Goizargi Gospel Choir
Andreu Moreno, bateria
RAMON ESCALÉ, DIRECCIÓ CORAL
José R. Pascual-Vilaplana, direcció
CLARINETS Natàlia Zanón, solista / Joana Altadill / Eduard Betes / Valeria Conti / Àngel Errea / Victòria Gonzálvez / Montserrat Margalef / Manuel Martínez / Antonio Santos / Laia Santamaria* / Javier Vilaplana, requint / Martí Guasteví, clarinet alt / José Vicente Montesinos, clarinet baix SAXÒFONS Maurici Esteller, soprano / Dani Molina, alt solista / Armand Franco, tenor / José Jaime Rivera, tenor / Joan Soler, baríton FLAUTES Manuel Reyes, solista / Carme Arrufat / Paula Martínez, flautí OBOÈS Pilar Bosque, solista / David Perpiñán / Carla Suárez, corn anglès FAGOTS Daniel Ortuño, solista / Xavier Cervera TROMPES Oleguer Bertran, solista / Claudia Cobos, solista / German Izquierdo / Manuel Montesinos / Miguel Zapata TROMPETES I FISCORNS Patricio Soler, solista / Maurici Albàs / Santiago Gozálbez / Jesús Pascual / José Joaquín Salvador / Susana Marco* TROMBONS Emilio Almenar / Francesc Ivars / Héctor Penades / Francisco Palacios, baix BOMBARDINS Rubén Zuriaga, solista / David Pantín TUBES Toni Chelvi, solista / Francisco Javier Molina CONTRABAIXOS Enric Boixadós / Noemí Molinero TIMBALES Ferran Carceller, solista PERCUSSIÓ Mateu Caballé, solista / Ferran Armengol / Alejandro Llorens / Mario Garcia*
DIRECTOR TÈCNIC Joan Xicola
COORDINADORA EXECUTIVA Susanna Gamisel
ENCARREGAda DE LA BANDA Montserrat Margalef
ARXIVER Àlex Fernández
SERVEIS AUXILIARS Airun Serveis Culturals
* Col·laborador/a
COMENTARI
per José R. Pascual-Vilaplana
GÒSPEL: MÚSIQUES DE L’ÀNIMA
Segons Aristòtil, l’obra d’art autèntica seria la que provoca la catarsi anímica de l’espectador, una mena d’afecció física i ètica sintetitzada en una vivència estètica. Tot i que encara hi ha qui vol amagar la capacitat d’emocionar de l’art, la realitat és que aquesta aflora quan menys ens ho esperem i sempre de manera nua i sincera. Avui, la BM de Barcelona s’endinsa en músiques nascudes de la natura del ritme que es barreja amb diferents paletes de colors tan harmòniques com tímbriques.
El ritme és, sens dubte, un dels elements definitoris de la música gòspel, un estil que s’inicia als EUA, a les esglésies pentecostals i protestants afroamericanes del segle XVIII, i es va popularitzar sobretot durant els anys trenta del segle XX. La paraula gòspel seria una derivació del mot anglosaxó Godspel (història de Déu). Hi ha una mena d’espiritualitat que envolta aquestes composicions que avui es presenten, de manera renovada, amb el suport de la banda de música. Amb melodies de clàssics d’aquest gènere, recordarem el seu naixement en els espirituals negres que serviren de crit de llibertat als esclaus afroamericans i la seva evolució gràcies a les influències més notòries de principis del segle XX: el jazz, el funk, el blues o, fins i tot, el rock.
El mestre Ramon Escalé (Manresa, 1959), director de cor, compositor i una de les figures importants d’aquest gènere en l’actualitat ens diu:
«El gòspel és una eina perfecta per expressar emocions i connectar-se amb un mateix, per comunicar-se amb els altres i amb l’univers, la seva força resideix en la universalitat del seu missatge que va més enllà del que és estrictament musical per endinsar-se en el terreny de les emocions humanes més ancestrals. […] Poques vegades, formacions i llenguatges tan diferents com els que representen les bandes de música i els cors de gòspel arriben a dialogar i interactuar entre elles, però en una època com l’actual en què els límits són cada vegada més difusos i els nous trets d’identitat són precisament la globalitat i la proximitat de vivències artístiques aparentment llunyanes, és quan i on les fronteres es dilueixen i només el risc i la qualitat són les credencials que defineixen apassionants i imprevisibles nous viatges musicals.»
En el marc d’aquesta manera d’entendre la música, ens proposen un mestissatge musical amb poquíssimes referències, en què la força d’una música com el gòspel, que neix en el més profund de l’ànima s’engalana amb l’enorme riquesa dels colors tímbrics d’una gran formació orquestral com la Banda.
En la temporada de L’Auditori centrada en la idea Mort o retorn, recuperem un projecte que defineix la peculiaritat del fet artístic musical: un fet que tan bon punt neix, mor a l’instant i deixa l’ànima mullada de sensacions. En cadascú de nosaltres, aquest estel emocional és diferent i reivindica qui som i com som. L’ànima en sap molt, del diàleg entre la tècnica i l’emoció. Així, d’una manera quasi tribal, la llibertat esdevé no sols un anhel sinó una realitat eficaç a través de l’art. Tan sols ens cal deixar-nos portar…
