JOHANNES BRAHMS
Hamburg 1833 – Viena 1897
Vier Gesänge, op. 17
per a cor de veus blanques, arpa i 2 trompes
(Quatre càntics) – (1860)
ALBERT ZABEL
Berlín 1834 – Sant Petersburg 1910
La source (Am Springbrunnen), op. 23
per a arpa
(1897)
BENJAMIN BRITTEN
Lowestoft, Regne Unit 1913 – Aldeburgh, Regne Unit 1976
A Ceremony of Carols, op. 28
per a cor de veus blanques i arpa
(1942)
BERNAT VIVANCOS
Barcelona, 1973
L’ametller
per a cor de veus blanques, 2 trompes i arpa
(2017-2020)
La durada aproximada del concert és de 60 minuts.
Aquest concert és una coproducció de L’Auditori de Barcelona, el Teatre Auditori de Granollers i la Societat Coral Amics de la Unió.
VEUS – COR INFANTIL AMICS DE LA UNIÓ
JOSEP VILA JOVER, DIRECCIÓ
ESTHER PINYOL, ARPA
DAVID ARNAU I PAU TORRES, TROMPA
Mireia Albajar Sigalés · Anna Bellavista Pardos · Adriana Berruezo Simón · Anna Blanc Garriga · Cristina Blanc Garriga · Mireia Brichs Ralló · Andreu Busquets Dachs · Clara Busquets Dachs · Mar Butjosa Relats · Júlia Maria Carreño Martí · Aleix Chavarria Ginfarré · Gemma Comin Ventura · Ivet Delgado López · Laia Flores Espinosa · Magalí Forns Valentí · Bernat Fusté Corbera · Carla Gómez Molina · Joana Llach Girbau · Artau Llobet Medalla · Sandra López Paradís · Gilda Mestre Ballús ·Anna Ondé Soler · Laia Pérez Barrena · Mar Pérez Barrena · Gerard Profitós Perpinyà · Anna Sala López · Júlia Salamero Baró · Mariona Salamero Baró · Irvin Sánchez Vargas · Abril Sitjas Fuentes · Laia Soler Pera · Martí Tous Baraldés · Martí Valverde Sánchez · Alba Ventura Vidal · Judit Viaña Simó · Berta Vila Rodríguez · Martí Vila Rodriguez · Raimon Vila Torres · Kiani-Meron Vilar Casserras · Joan Vives Xalabarder
COMENTARI
per Josep M. Vilar
El concert d’avui té com a fil conductor la música per a veus blanques o femenines, amb acompanyament d’arpa i de trompes. Si bé, estrictament, l’expressió ‘veus blanques’ fa referència a les veus infantils o prèvies a la pubertat, com que aquestes veus coincideixen en tessitura –però no en altres elements– amb les veus femenines adultes, aquests repertoris sovint s’han entès com a intercanviables: allò escrit per a infants ho canten cors femenins, i a la inversa.
El 1860, Johannes Brahms (Hamburg 1833 – Viena 1897) havia tornat al seu Hamburg natal, on havia fundat un cor femení en un context geogràfic i històric en què els cors –de veus femenines o masculines, o mixtes– es prodigaven. El va dirigir durant tres anys, i per a ell va escriure, entre d’altres, aquestes cançons. Es basen en textos de quatre autors diferents –F. Ruperti, A. W. von Schlegel a partir de Shakespeare, J. von Eichendorff i J. Macpherson, que pren la veu d’Ossian, un suposat bard celta– i comparteixen una temàtica i un esperit plenament romàntics en què planen arreu la melancolia, la tristor profunda, la solitud i, finalment, la mort. Brahms va escriure abundant música coral a cappella i amb acompanyament de piano o orquestral, però, en el panorama de la seva producció, aquesta obra amb acompanyament d’arpa i dues trompes –instrument pel qual deia que no sentia cap atracció especial, però per al qual sempre va escriure amb resultats espectaculars– esdevé única. Mentre que els instruments reben una escriptura altament idiomàtica i donen el color que semblen demanar els textos, les veus es mouen molt en blocs harmònics i fan un ús parc del contrapunt; el resultat, finalment, és tan original com commovedor.
El concert continua amb una peça d’A. H. Zabel (Berlín, 1834 – Sant Petersburg, 1910). Mercès a una beca de Meyerbeer va aprendre arpa al Königlichen Institut für Kirchenmusik de Berlín, i als 11 anys ja es va integrar en una orquestra amb la qual va recórrer Europa i els Estats Units. Entre 1848 i 1851 fou el solista d’arpa de l’òpera de Berlin, però la major part de la seva vida va transcórrer a la Rússia dels tsars: des de 1855 com a primer arpista del ballet imperial de Sant Petersburg, i des del 1862 com a professor al conservatori de Sant Petersburg on formà tota una generació d’arpistes russos i assentà les bases de l’escola russa de l’instrument. La seva fou una carrera molt més de pedagog i de virtuós de l’instrument que no pas de compositor. Així i tot, va deixar més de quaranta obres per a arpa, entre transcripcions i obres originals –a més d’un concert amb orquestra i un mètode utilitzat durant més d’un segle- a l’estil de la gran tradició germànica, sovint de caràcter brillant, i que li donaren gran èxit ja en vida. En el seu breu Ein Wort an die Herre Komponisten (Una paraula als senyors compositors) dona consells per a una escriptura idiomàtica per a l’instrument. Amb tota probabilitat la seva La Source (1897) és la peça per a arpa més coneguda mundialment.
El 1939, Benjamin Britten (Lowestoft, Regne Unit 1913 – Aldeburgh, Regne Unit 1976) havia viatjat als Estats Units. Tres anys després tornava a Anglaterra, no pas sense perills, travessant l’Atlàntic en plena guerra. En una parada feta a Halifax (Nova Escòcia) va adquirir un exemplar del recull The English Galaxy of Shorter Poems, publicat al segle XVI i escrit en anglès mitjà o medieval. Durant el viatge, va començar a posar en música nou d’aquests poemes, tots de temàtica nadalenca, i els va musicar per a cor a tres veus femenines, veus solistes i acompanyament d’arpa. Sembla que havia pensat compondre un concert per a arpa i portava alguns manuals de composició per a aquest instrument. Un cop a Anglaterra, va concloure aquesta obra que va representar la seva reincorporació de facto a la vida musical anglesa, i allò que inicialment havia estat pensat com a nou composicions breus independents va acabar confegint una obra única mercès a la incorporació d’un interludi a càrrec de l’arpa sola i d’una introducció –repetida al final– de caire processional que no és sinó una antífona de les vespres de Nadal; l’un i l’altra confereixen unitat i equilibri formal al conjunt. Tot i que va ser estrenada per les veus femenines del Cor de Fleet Street, ben aviat Britten va decidir que les veus infantils esqueien millor a la innocència que volia que desprengués l’obra. Del conjunt, en destaquen els cànons en stretto dels números 5, 6 i 10, i la sensació d’extrema placidesa que queda després de la processó final.
L’ametller, de Bernat Vivancos (Barcelona, 1973), és una composició per a tres veus infantils i acompanyament d’arpa i trompes. L’autor ja havia musicat aquest text de Joan Maragall en dues ocasions anteriorment. Aquesta versió, del 2017, va ser comissionada per Classical Movements i estrenada per l’Escolania de Montserrat el 3 de juliol de 2017 al John F. Kennedy Center de Washington, en el concert commemoratiu del centenari de qui va ser president dels Estats Units. Si aquella vegada l’obra va sonar amb acompanyament de piano, avui se n’estrena la versió per a dues trompes i arpa. L’obra està dedicada a l’Escolania de Montserrat, de la qual l’autor va ser director entre els anys 2007 i 2014, i combina el lligam amb la tradició amb la recerca de l’espiritualitat que trobem en una bona part de la seva producció.
LLETRES
JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)
VIER GESÄNGE, OP. 17
1. Es tönt ein voller Harfenklang
Es tönt ein voller Harfenklang
Den Lieb’ und Sehnsucht schwellen,
Er dringt zum Herzen tief und bang
Und läßt das Auge quellen.
O rinnet, Tränen, nur herab,
O schlage Herz, mit Beben!
Es sanken Lieb’ und Glück ins Grab,
Verloren ist das Leben!
2. Lied von Shakespeare
Komm herbei, komm herbei, Tod,
Und versenk’ in Cypressen den Leib;
Lass mich frei, lass mich frei, Not,
Mich erschlägt ein holdseliges Weib.
Mit Rosmarin mein Leichenhemd,
O bestellt es!
Ob Lieb’ ans Herz mir tötlich kommt,
Treu’ hält es.
Keine Blum, keine Blum süß,
Sei gestreut auf den schwärzlichen Sarg;
Keine Seel’, keine Seel’ grüß
mein Gebein, wo die Erde es verbarg.
Um Ach und Weh zu wenden ab’,
bergt alleine
mich, wo kein Treuer wall’ ans Grab
und weine.
3. Der Gärtner
Wohin ich geh’ und schaue,
In Feld und Wald und Tal,
Vom Berg hinab in die Aue;
Viel schöne, hohe Fraue,
Grüß ich dich tausendmal.
In meinem Garten find’ ich
Viel’ Blumen, schön und fein,
Viel’ Kränze wohl draus wind’ ich
Und tausend Gedanken bind’ ich
Und Grüße mit darein.
Ihr darf ich keinen reichen,
Sie ist zu hoch und schön,
Sie müssen alle verbleichen,
Die Liebe nur ohnegleichen
Bleibt ewig im Herzen stehn.
Ich schein’ wohl froher Dinge
Und schaffe auf und ab,
Und, ob das Herz zerspringe,
Ich grabe fort und singe,
Und grab’ mir bald mein Grab.
4. Gesang aus Fingal
Wein’ an den Felsen, der brausenden Winde
weine, o Mädchen von Inistore!
Beug’ über die Wogen dein schönes Haupt,
lieblicher du als der Geist der Berge,
wenn er um Mittag in einem Sonnenstrahl
über das Schweigen von Morven fährt.
Er ist gefallen, dein Jüngling liegt darnieder,
bleich sank er unter Cuthullins Schwert.
Nimmer wird Mut deinen Liebling mehr reizen,
das Blut von Königen zu vergießen.
Trenar, der liebliche Trenar starb
O Mädchen von Inistore!
Seine grauen Hunde heulen daheim,
sie sehn seinen Geist vorüberziehn.
Sein Bogen hängt ungespannt in der Halle,
nichts regt sich auf der Haide der Rehe.
BENJAMIN BRITTEN (Lowestoft, Regne Unit 1913 – Aldeburgh, Regne Unit 1976)
A CEREMONY OF CAROLS, OP. 28
1. Procession
Hodie Christus natus est
Hodie Salvator apparuit
Hodie in terra canunt angeli
Laetantur archangeli
Hodie exultant justi, dicentes:
Gloria in excelsis Deo. Alleluia
2. Wolcum Yole!
Wolcum, Wolcum
Wolcum be thou hevenè king
Wolcum Yole!
Wolcum, born in one morning
Wolcum for whom we sall sing!
Wolcum be ye Stevene and Jon
Wolcum Innocentes every one
Wolcum, Thomas marter one
Wolcum, be ye, Good Newe Yere
Wolcum Twelfth Day both in fere
Wolcum, seintes lefe and dere
Wolcum Yole!
Candelmesse, Quene of bliss
Wolcum bothe to more and lesse
Wolcum be ye that are here
Wolcum Yole!
Wolcum alle and make good cheer
Wolcum alle another yere
Wolcum Yole! Wolcum!
3. There is no Rose
There is no rose of such virtue
As is the rose that bare Jesu:
Alleluya
For in this rose contained was
Heaven and earth in little space:
Res miranda
By that rose we may well see
That he is God in person three:
Pari forma
The angels sung the shepherds to:
“Gloria in excelsis Deo”
Gaudeamus
Leave we all this worldly mirth
And follow we this joyful birth:
Transeamus
4a. That yongë child
That yongë child when it gan weep
With song she lulled him asleep;
That was so sweet a melody
It passèd alle minstrelsy
The nightingalë sang also:
Her song is hoarse and nought thereto:
Whoso attendeth to her song
And leaveth the first then doth he wrong
4b. Balulalow
O my deir hert, young Jesus sweit
Prepare thy creddil in my spreit
And I sall rock thee in my hert
And never mair from thee depart
But I sall praise thee evermoir
With sangis sweit unto thy gloir;
The knees of my heart sall I bow
And sing that richt Balulalow!
5. As dew in Aprille
I sing of a maiden that is makèles:
King of all kings to her son she ches.
He came also stille there his moder was
As dew in Aprille that falleth on the grass.
He came also stille to his moders bour
As dew in Aprille that falleth on the flour.
He came also stille there his moder lay
As dew in Aprille that falleth on the spray.
Moder and maiden was never none but she:
Well may such a lady Goddes moder be.
6. This little Babe
This little Babe so few days old,
is come to rifle Satans fold;
All hell doth at his presence quake,
though he himself for cold do shake;
For in this weak unarmed wise
the gates of hell he will surprise.
With tears he fights and wins the field,
His naked breast stands for a shield;
His battering shot are babish cries,
His arrows looks of weeping eyes,
His martial ensigns Cold and Need,
and feeble Flesh his warriors steed.
His camp is pitched in a stall,
His bulwark but a broken wall;
The crib his trench, haystalks his stakes;
of shepherds he his muster makes;
And thus, as sure his foe to wound,
the angels trumps alarum sound.
My soul, with Christ join thou in fight;
stick to the tents that he hath pight.
Within his crib is surest ward;
this little Babe will be thy guard.
If thou wilt foil thy foes with joy,
then flit not from this heavenly Boy
7. Interlude
8. In Freezing Winter Night
Behold, a silly tender babe,
in freezing winter night,
In homely manger trembling lies.
Alas, a piteous sight!
The inns are full; no man will yield
this little pilgrim bed.
But forced he is with silly beasts
in crib to shroud his head.
This stable is a Princes court,
this crib his chair of State;
The beasts are parcel of his pomp,
the wooden dish his plate.
The persons in that poor attire
his royal liveries wear;
The Prince himself is come from heaven;
this pomp is prized there.
With joy approach, O Christian wight,
do homage to thy King,
And highly praise his humble pomp,
wich he from Heaven doth bring
9. Spring Carol
Pleasure it is to hear iwis, the Birdes sing,
The deer in the dale, the sheep
in the vale, the corn springing.
Gods purveyance for sustenance,
It is for man,
it is for man.
Then we always to give him praise,
And thank him than
10. Deo Gratias
Deo gracias! Deo gracias!
Adam lay ibounden,
bounden in a bond;
Four thousand winter thought he not to long.
Deo gracias! Deo gracias!
And all was for an appil,
an appil that he tok,
As clerkes finden
written in their book.
Deo gracias! Deo gracias!
Ne had the appil take ben, the appil take ben,
Ne hadde never our lady a ben hevene quene.
Blessed be the time
that appil take was.
Therefore we moun singen.
Deo gracias!
11. Recession
Hodie Christus natus est
Hodie Salvator apparuit
Hodie in terra canunt angeli
Laetantur archangeli
Hodie exultant justi, dicentes:
Gloria in excelsis Deo. Alleluia
BERNAT VIVANCOS (Barcelona, 1973)
LAMETLLER
A mig aire de la serra
veig un ametller florit.
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que the delit!
Ets la pau que sanuncia
entre el sol, núvols i vents…
No ets encara el millor temps
però en tens tota lalegria.
LLETRES
JOHANNES BRAHMS (Hamburg 1833 – Viena 1897)
QUATRE CÀNTICS, OP. 17
1. Un cant d’arpes ressona plenament
Un cant d’arpes ressona plenament
omplint d’amor i de nostàlgia,
penetra profundament el cor d’inquietud
i fa plorar els ulls.
Oh llàgrimes, brolleu avall,
oh cor, batega i tremola!
L’amor i la felicitat estan enterrats en la tomba,
la meva vida està perduda!
2. Lied de Shakespeare
Vine a mi, vine a mi, Mort
i cobreix el meu cos de xiprers;
deslliura’m, deslliura’m, Pena,
una dona bella em mata.
De romaní,
la meva mortalla revestiu!
Encara que l’amor trenqui el meu cor,
restarà fidel.
Que cap flor, que cap bonica flor
sigui posada sobre el meu taüt,
que cap ànima saludi els meus ossos
allà on els amagui la terra.
Per allunyar els crits de dolor,
enterreu-me sol, allà on cap fidel amic
vingui en pelegrinatge
prop de la meva tomba per plorar.
3. El jardiner
Onsigui que vagi i que miri
en els camps, els boscos i les valls,
de dalt a baix de les muntanyes, en els prats;
bella i noble dama,
jo et saludo mil vegades.
En el meu jardí hi ha moltes
belles i delicades flors
amb què treno boniques corones
i on hi lligo mil pensaments
i les meves salutacions.
A ella no li’n puc oferir,
ella és massa noble i massa bella,
s’hauran de marcir totes,
només un amor semblant
roman eternament en el cor.
Semblo un ésser feliç
i m’ocupo d’això i d’allò,
i si el meu cor es trenca
continuo cavant i cantant,
i aviat cavaré la meva tomba.
4. Cançó de Fingal
Plora sobre les roques de vents que rugeixen,
plora, oh verge d’Inistore!
Inclina el teu bell front sobre les onades,
tu que ets més formosa que l’esperit de les muntanyes
quan al migdia, un raig de sol,
llisca sobre el silenci de Morven.
Ha caigut, el teu jovenet jau a terra,
lívid s’ha esfondrat sota l’espasa de Cuthulin!
Mai més el coratge incitarà el teu estimat
a vessar la sang dels reis.
Trenar, l’amable Trenar, ha sucumbit, és mort,
Oh verge d’Inistore!
Els seus gossos grisos udolen a casa seva.
Veuen passar el seu esperit.
El seu arc destensat penja en la gran sala,
res no es belluga sobre la landa dels cabirols.
BENJAMIN BRITTEN (Lowestoft, Regne Unit 1913 – Aldeburgh, Regne Unit 1976)
UNA CERIMÒNIA DE NADALES, OP. 28
1. Processió
Avui Crist ha nascut,
avui ha aparegut el Salvador.
Avui, a la terra,
els àngels canten
tot dient;
Glòria a Déu a dalt dels Cels. Al·leluia!
2. Benvingut Salvador!
Benvingut, benvingut,
benvingut, tu que has nascut rei.
Benvingut Salvador,
benvingut, nat un matí,
benvingut, per tu cantarem.
Benvinguts Esteve i Joan,
benvinguts tots els innocents,
benvingut Tomàs el màrtir.
Benvingut, bon any nou.
Arriba el dia de lEpifania,
benvinguts els sants.
Benvingut Salvador!
Mare de la llum, reina de la joia,
benvinguts els poderosos i els humils,
benvingut tu que ets aquí.
Benvingut Salvador!
Benvinguts, i estigueu alegres.
A tots un bon any nou,
Benvingut Salvador! Benvinguts!
3. No hi ha cap rosa
No hi ha rosa amb tal virtut
com la Rosa que porta Jesús.
Al·leluia!
Perquè aquesta Rosa conté el cel i la terra
en un espai molt petit,
cosa admirable.
Al costat daquella rosa podem veure
que és un sol Déu en tres persones
aparentment invisible.
Els àngels canten als pastors:
“Glòria a Déu a dalt dels cels!”
Alegrem-nos.
Deixem tots aquesta alegria terrenal
i seguim el naixement joiós.
Anem-hi!
4a. El petit infant
Quan plorava el petit infant,
ella li cantava i el bressolava per adormir-lo.
Era una melodia molt dolça,
que superava la de qualsevol trobador.
El rossinyol també cantava
però la seva cançó era insignificant.
Qui escolta la seva cançó
abandona el primer error.
4b. Cançó de bressol
Oh tresor meu, petit dolç Jesús,
prepara el teu bressol en la meva ànima
i jo et bressolaré en el meu cor
i no em separaré mai de tu.
I ara i sempre et lloaré
amb dolços cants en la teva glòria.
Magenollo i et saludo amb tot el cor
i canto una cançó de bressol.
5. Com la gebrada a labril
Jo canto duna verge pura
rei dels reis i el seu fill.
Ell ha vingut on era la seva mare
com la gebrada de labril que cau a terra.
Ell ha vingut on era la seva mare
com la gebrada de labril que hi ha a les plantes.
Ell ha vingut on era la seva mare
Com la gebrada de l’abril que cau a la rosada.
Mare i verge, no nhi ha una altra com tu.
Aquesta senyora bé pot ser la mare de Déu.
6. Aquest petit infant
Aquest petit infant de tants pocs dies
ha vingut per lluitar contra la gent de Satanàs.
Tot linfern tremola amb la seva presència,
fins i tot ells mateixos tremolen de fred.
Perquè així, dèbils i desarmats,
ell els sorprendrà a les portes de linfern.
Ell lluitarà amb les llàgrimes i guanyarà la batalla,
el seu pit nu farà descut.
Les seves armes són els plors dels nens,
les seves fletxes són ulls plorosos.
Les seves senyes, marcials i pobres,
i la seva dèbil carn és espasa de guerrer.
El seu camp és en una estrella
El seu baluard com un mur trencat,
El seu bressol és la seva trinxera, un fil de palla, el seu pilastre.
Ell és el senyor dels pastors i
Segur que ferirà els seus enemics.
Les trompes dels àngels han sonat
Oh, ànima meva! Amb Crist unim-nos a la lluita,
Siguem a la tenda que ell ha plantat.
El seu bressol és en un lloc segur.
Aquest petit infant serà el teu guardià,
Si et vols allunyar dels teus enemics amb joia,
Llavors no et separis daquest infant celestial.
7. Interludi
8. En una freda nit dhivern
Contempla un petit i comprensiu infant
en una freda nit dhivern.
En una menjadora jeu tremolós,
una escena ben pietosa!
Els hostals són plens, ningú concedirà
a aquest petit peregrí un llit.
Però es veurà forçat a estar amb les bèsties,
al bressol que embolcalla el seu cap.
Aquest estable és la cort dun príncep;
el bressol, la cadira del seu estat.
Els animals formen part del seu fast,
la menjadora és el seu plat;
la roba dels pobres,
el seu uniforme.
El príncep ha vingut del cel.
Aquest fast se li ha entregat.
Apropeu-vos amb joia, oh! Cristians,
a homenatjar el vostre rei
i lloar altament la seva humil glòria
que ell porta del cel.
9. Cant de primavera
És un plaer sentir els ocells com canten;
el cérvol i el xai,
a la vall.
El blat floreix, providència de Déu,
pel nostre sosteniment.
Això és per a lhome.
Per això nosaltres sempre
hem de pregar i donar-li gràcies.
10. Gràcies a Déu!
Gràcies a Déu!
Adam jeu lligat amb cadenes
quatre mil hiverns.
Ell no pensava que fos tant llarg.
Gràcies a Déu!
I tot per una poma,
una poma que ell va prendre
com els homes de lesglésia
van trobar escrit en el seu llibre.
Gràcies a Déu!
Si no hagués pres la poma
la nostra senyora no hauria estat reina.
Beneït sigui el moment
en què la poma va ser presa,
per això cantem.
Gràcies a Deu!
11. Sortida
Avui Crist ha nascut,
avui ha aparegut el Salvador.
Avui, a la terra,
els àngels canten
tot dient;
Glòria a Déu a dalt dels Cels. Al·leluia!
