Repertori
Arvo Pärt: Tabula Rasa per a dos violins, piano preparat i orquestra de corda (1977) 29′
Jean Sibelius: Simfonia núm. 7 en Do major, op.105 (1924) 21′
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Vera Martínez Mehner, violí
Abel Tomàs Realp, violí
Lluïsa Espigolé, piano
Tabita Berglund, direcció
Programa
La música d’Arvo Pärt respon a una necessitat existencial de ruptura amb els límits imposats tant per l’oficialitat soviètica com per l’herència de les avantguardes. Des dels anys setanta, i a partir de l’estudi de la polifonia clàssica i l’aprofundiment en l’ascesi de l’església ortodoxa, l’autor concep la música com a emergència d’una ressonància perduda. La referència al ressò de les campanes –tintinnabuli– convida a una escolta recollida, fora del pas del temps i que possibilita contemplar la germinació d’una bellesa primigènia. Tabula Rasa, amb la mateixa plantilla que el Concerto Grosso d’Alfred Schnittke i dedicada al violinista Gidon Kremer, és una de les obres fonamentals per entendre la segona meitat del segle XX.
DESCARREGA EL PROGRAMA DE MÀ AQUÍJean Sibelius va compondre l’última de les seves simfonies fent una síntesi magistral dels procediments formals treballats al llarg del seu catàleg. Concebuda en un sol moviment i de durada relativament breu, s’estructura en quatre seccions disposades simètricament i travessades per diferents gradacions de tempos. La simfonia aprofita materials que el compositor havia acumulat per a l’elaboració de l’inacabat poema simfònic Kuutar, basat en el Kalevala, el poema èpic finès. Composta el 1924, la Setena de Sibelius pot escoltar-se com un epíleg a la tradició simfònica tardoromàntica.
