Repertori
Robert Gerhard: Danses de Don Quixote (1940-1941; rev. 1958) 15′
Camille Saint-Saëns: Concert per a violoncel i orquestra n. 1 en la m, op. 33 (1872) 18′
Héctor Berlioz: Simfonia fantàstica, op. 14 (1830) 55’
Artistes
Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC)
Pablo Ferrández, violoncel
Juanjo Mena, direcció
Programa
PROGRAMA DE MÀL’evocació de l’imaginari espanyol des de la distància, per part de Robert Gerhard, i la transformació del llenguatge simfònic francès al segle XIX constitueixen els eixos d’aquest programa. Les Danses de Don Quixote de Gerhard és una suite en tres parts feta a partir del ballet Don Quixote, que l’autor va compondre l’any 1940, tot just exiliat a Anglaterra a causa de la Guerra Civil. En aquesta ocasió, i com a carta de presentació al món musical anglès, Gerhard recorre al clàssic immortal de Cervantes per plasmar una síntesi de figures extretes de la tradició hispana juntament amb un ús molt personal del dodecafonisme. Els personatges protagonistes no són retratats en forma de leitmotivs o motius recurrents sinó a partir de tractaments serials diferenciats.
El Concert per a violoncel núm. 1 de Camille Saint-Saëns ocupa un lloc indiscutible en el repertori de violoncel com una de les obres de referència, fins al punt de ser l’obra que va atorgar major projecció a l’autor. Capdavanter pel que fa a la seva concepció formal, integra en un sol moviment tres seccions clarament diferenciades.
El 1830, Héctor Berlioz va transformar radicalment el concepte de simfonia amb l’obra programàtica titulada Episodi de la vida d’un artista, simfonia fantàstica en cinc parts. Aquesta simfonia trenca els motlles heretats del segle XVIII i es desenvolupa a partir d’una idea musical recurrent –idée fixe– i cíclica, que representa les tribulacions amoroses de l’autor. La Simfonia fantàstica anticipa el treball programàtic del romanticisme ple de Liszt i Wagner.
