Re-Visions simfòniques

Igor Stravinsky revisita els concerti grossi barrocs en l’estil de Johann Sebastian Bach per compondre el seu Concert per a violí, una obra brillant i de caràcter cambrístic que deixa a un segon pla l’exhibició virtuosa del solista per centrar-se en l’entramat dialògic entre el violí i el conjunt instrumental.

La Passacaglia, op. 1 d’Anton Webern és una obra insòlita en el seu catàleg. Tot i ser la primera composició amb què l’autor es va presentar al públic, aquesta concentra tot un llegat heretat de la tradició tardoromàntica. La influència de la Quarta simfonia de Johannes Brahms o de la Nit transfigurada del seu mestre Arnold Schoenberg és palpable en una partitura que pren el model barroc de la passacaglia, un baix recurrent al llarg de diverses variacions.