L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya acaba aquest cap de setmana la seva temporada amb la batuta convidada de Vasily Petrenko i la mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera.

Petrenko, que a partir de setembre assumirà els càrrec de director musical de la Royal Philharmonic Orchestra de Londres i de director artístic de l’Orquestra Simfònica Acadèmica Estatal de Rússia, torna al capdavant de l’OBC per dirigir l’arranjament que Anton Webern va fer del Ricercare de L’ofrena musical de Johann Sebastian Bach, la Simfonia n. 5 en re, “La Reforma” de Felix Mendelssohn i els Gurre-Lieder d’Arnold Schoenberg, que sonaran en la veu de la mezzosoprano Nancy Fabiola Herrera.

Aquest serà el darrer concert de la temporada de l’OBC, que farà un concert extraordinari per abonats el proper 25 de juny i que tornarà als escenaris de l’1 al 15 de juliol en el marc del Festival Mozart Nits d’Estiu de L’Auditori.

La cinquena simfonia de Felix Mendelssohn va ser concebuda com un homenatge a la Reforma protestant en ocasió del tercer centenari de les Confessions d’Augsburg (1530), la primera exposició oficial dels principis rectors del luteranisme. El compositor era un gran estudiós de la música del Barroc i, particularment, de Johann Sebastian Bach, de manera que aquesta simfonia es pot entendre com una sentida lloança als principis morals i religiosos del compositor d’Eisenach. L’obra suggereix una estructura programàtica que traça l’evolució del luteranisme a Alemanya, i ho fa a través de la incorporació de diversos corals i himnes litúrgics, com la seqüència de l’Amén de Dresden, de Johann Gottlieb Naumann, o com el coral Ein feste Burg is unser Gott (El nostre déu és una sòlida fortalesa), de Luter.

L’any 1922, Arnold Schoenberg va elaborar una versió per a orquestra de cambra d’un dels seus Gurre-Lieder de 1900-1911 com a obra acompanyant de la Simfonia de cambra n. 1, op. 9. L’escolta d’aquesta versió, aïllada de les referències als lieder anteriors que basteixen la partitura, permet focalitzar el treball de variació i combinació motívica fins a assolir, en paraules de l’autor, «una forma de quasi sonata».

Anton Webern, deixeble de Schoenberg i cappare de les avantguardes del segle passat, exhuma en un dels seus pocs treballs orquestrals la magistral fuga a sis veus de l’Ofrena musical de Johann Sebastian Bach.