L'OBC per Catalunya

De la mateixa etapa creativa que el seu Concert per a violí, amb el qual comparteix tonalitat, la Segona simfonia de Johannes Brahms és una apoteosi del Romanticisme musical, enriquida per múltiples influències. Des de l'inici, un amable diàleg entre trompes i fustes ombrejat per les cordes dibuixa una atmosfera subtil, embolcallada en una alegria malenconiosa i plena de clarobscurs. Un gran compendi de la “bellesa plàstica” que Daniel Gregory Mason trobava en Brahms.

Tot i haver estat redescobert el segle passat, el primer dels concerts per a violoncel de Franz Joseph Haydn és un dels més cèlebres del repertori. Una música que enfonsa les arrels en el Barroc al mateix temps que obre finestres al futur en l'expressivitat del solista.

Felip Pedrell va finalitzar els seus poemes simfònics després de les estades a Itàlia i França abans que Richard Strauss conclogués els seus. Al costat d'Excelsior, del mateix any i enregistrat el 2001 per l'OBC, I trionfi (Els triomfs) pertany a un dels seus períodes més fructífers. Al manuscrit de la partitura hi trobem fragments copiats d'I trionfi, el poema al·legòric de Petrarca sobre el qual el mestre tortosí escriu la seva obra per a orquestra: “Oh cecs, de què serveix cansar-se tant? Tots tornaran a l'antiga mare, i el seu nom no el recordarà gairebé ningú…”. Durant aquest esdeveniment es rescatarà part del patrimoni de la nostra música perquè la fama triomfi sobre la morte.